01 de novembre 2010

No hem diguis que mai l'has vist perquè no m'ho crec - No me digas que nunca la has visto porque no me lo creo



De vegades penso en aquell "No-res" que va descriure Michael Ende (tot el meu afecte i respecte) a "La història interminable", penso i tinc una mena de sentiment depriment-nihilista. Michael Ende parlava del "no res" com a metàfora la manca d'imaginació bàsicament però quan hi penses pots trobar una cosa encara més fosca, per si no en tens prou... 
No sé per què però de vegades puc pensar i imaginar les coses més horribles i que no em deixen gaire tranquil, em sorprèn negativament la facilitat que tinc. Sovint em passa quan intento racionalitzar les coses aspecte que fa que entri en un bucle continu d'imatges i pensaments nefastos. Penso força en la mort, en la manera de morir, en els éssers estimats, el sentit de les coses, cap on vaig,...un malson!
Un gravat que no oblido mai i amb el que m'identifico és el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Trobo una genialitat aquesta obra i encara més el seu títol. 
Les persones que em coneixen saben que també m'agrada moltíssim una pintura de la Quinta del sordo del mateix Goya en la que es pot veure un gos.


Moltes vegades, més de les que voldria, em sento igual que els personatges d'aquestes obres. Em considero una persona alegre, optimista i que intenta no prendre's gaire seriosament la nostra societat de plàstic però mireu, tothom té els seus dies, oi?


No se si us passa el mateix, però crec que ningú es salva i que tothom a vist el No-res alguna vegada.


A veces pienso en aquella "La nada" que describió Michael Ende (todo mi afecto y respeto) en "La historia interminable". Pienso y tengo un tipo de sentimiento deprimente-nihilista. Michael Ende hablaba de "La nada" como metáfora la carencia de imaginación básicamente pero cuando piensas puedes encontrar una cosa todavía más oscura, por si no tienes bastante...
No sé por qué pero a veces puedo pensar e imaginar las cosas más horribles y que no me dejan muy tranquilo, me sorprende negativamente la facilidad que tengo. A menudo me pasa cuando intento racionalizar las cosas aspecto que hace que entre en un bucle continuo de imágenes y pensamientos nefastos. Pienso bastante en la muerte, en la manera de morir, en los seres queridos, el sentido de las cosas, hacia dónde voy,...¡una pesadilla!
Un grabado que no olvido nunca y con el que me identifico es el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Encuentro una genialidad esta obra y todavía más su título.
Las personas que me conocen saben que también me gusta muchísimo una pintura de la Quinta del sordo del mismo Goya en la que se puede ver un perro.
Muchas veces, más de las que querría, me siento igual que los personajes de estas obras. Me considero una persona alegre, optimista y que intenta no tomarse muy seriamente nuestra sociedad de plástico pero mirad, todo el mundo tiene sus días, ¿verdad?


No se si os pasa el mismo, pero creo que nadie se salva y que todo el mundo ha visto La nada alguna vez

03 d’octubre 2010

VIGILA

Grafit i llapis de colors


Tenia una aparença bondadosa i noble, somreia i feia broma...però noi, s'ha de vigilar les coses que dius i, sobretot, a qui les dius. Hi ha persones disfressades de dòcils conillets. Persones que amaguen que no tenen cor sota la disfressa i que de mica en mica es van fent amb càrrecs de poder. Enganyen i destrossen sense que, això si, no els hi faci vergonya anar amb la ridícula disfressa. Segur que n'heu vist.


Tenía una apariencia bondadosa y noble, sonreía y hacía broma...pero chico, se tiene que vigilar las cosas que dices y, sobre todo, a quien se las dices. Hay personas disfrazadas de dóciles conejitos. Personas que esconden que no tienen corazón bajo el disfraz y que poco a poco se van haciendo con cargos de poder. Engañan y destrozan sin que, eso sí, no les dé vergüenza ir con el ridículo disfraz. Seguro que habéis visto alguno.

16 de setembre 2010

Les muntanyes d'ous de pasqua - Las montañas de huevos de pascua

Grafit sobre llibreta d'apunts
Eren precioses! Ell era d'aquelles persones que creia fermament que les experiències, si no es queden a dintre, eren impossibles de recordar. 
Aquelles muntanyes se li van quedar tant a dintre que estava convençut de que, essent un avi, les podria narrar o dibuixar com si realment les tingués al davant. De vegades li feia molta vergonya parlar sobre coses que no havia estimat, es posava vermell com un tomàquet quan li preguntaven sobre algun detall i no sabia què respondre. Aquelles situacions a la ciutat es donaven constantment i per això allà es sentia pur i segur.


¡Eran preciosas! Él era de aquellas personas que creía firmemente que las experiencias, si no se quedan adentro, eran imposibles de recordar. 
Aquellas montañas se le quedaron tan adentro que estaba convencido de que, siendo un abuelo, las podría narrar o dibujar como si realmente las tuviera delante. A veces le daba mucha vergüenza hablar sobre cosas que no había amado, se ponía rojo como un tomate cuando le preguntaban sobre algún detalle y no sabía qué responder. Aquellas situaciones en la ciudad se daban constantemente y por eso allí se sentía puro y seguro.

Llibreries d'àlbum il·lustrat - Librerias de álbum ilustrado

Avui he anat a una llibreria que m'agrada molt, es tracta d'Abracadabra.
Llibreria Abracadabra


Crec, potser vaig errat, que es pot considerar una de les millors pel que fa al llibre il·lustrat, la seva selecció és exquisida i podeu trobar llibres en altres idiomes. He adquirit un llibre i m'han regalat un meravellós calendari gegant de Wolf Erlbruch (aquest autor em fascina!).


Il·lustració de El pato y la muerte d'Erlbruch
Podríem dir que Abracadabra és de nova fornada i que segueix l'estela d'altres que van fer el forat almenys a la provincia de Barcelona com ara La peixera, Casa AnitaAl·lots El Petit Príncep i Pati de Llibres a Sant Cugat (no us perdeu el seu blog). 
Si algú en sap més pot aprofitar per: 
1 fer-me conscient de la meva ignorància i 2 (el més important) agrandir el llistat!


Sempre podeu anar a les grans superfícies però heu de tenir en consideració que no trobareu aspectes fonamentals com el gran factor humà i el coneixement dels àlbums que tenen en aquestes llibreries que a més ofereixen activitats paral·leles pel foment de l'àlbum.


Hoy he ido a una libreria que me gusta mucho, se trata de Abracadabra.
Creo, quizás voy errado, que se puede considerar una de las mejores en cuanto al libro ilustrado, su selección es exquisita y podéis encontrar libros en otros idiomas. He adquirido un libro y me han regalado un maravilloso calendario gigante de Wolf Erlbruch (este autor me fascina!).
Podríamos decir que Abracadabra es de nueva hornada y que sigue la estela de otras que hicieron el hueco al menos en la provincia de Barcelona como por ejemplo La Peixera, Casa Anita, Al·lots El petit prícep y Pati de Llibres en Sant Cugat (no os perdáis su blog).
Si alguien sabe más puede aprovechar para:
1 hacerme consciente de mi ignorancia y 2 (lo más importante) ¡hacer más grande el listado!


Siempre podéis ir a las grandes superficies pero tened en consideración que no encontraréis aspectos fundamentales como el gran factor humano y el conocimiento de los álbumes que tienen en estas librerías que además ofrecen actividades paralelas para el fomento del álbum.



06 de setembre 2010

L'arbre dels cors perennes - El árbol de los corazones perennes


Grafit i llapis de colors en llibreta d'apunts


Sabia que l'arbre dels cors perennes no era lluny, el necessitava trobar. El problema era que per aconseguir aquesta fita era totalment obligatori cercar sense cap mena de mapa ja que, segons deien els savis, només li calia la intuïció. De cop, en un moment del camí, el va veure. El tenia tant a prop! Semblava mentida que aquell arbre tan fràgil pogués donar uns fruits tan extraordinaris. I pensant en els savis que ja havien aconseguit un cor perenne va continuar caminant tot seguint els seus instints. Feia tant de temps que el buscava que va aprendre a perfeccionar el dons de la paciència i l'optimisme, els quals l'ajudaven als moments més difícils. - El camí pot semblar fàcil si tu el fas fàcil. Baixar o pujar... tot és relatiu - Es repetia contínuament.


Sabía que el árbol de los corazones perennes no estaba lejos, lo necesitaba encontrar. El problema era que para conseguir este hito era totalmente obligatorio buscar sin ningún tipo de mapa puesto que, según decían los sabios, sólo le hacía falta la intuición. De repente, en un momento del camino, lo vio. Lo tenía tant cerca! Parecía mentira que aquel árbol tan frágil pudiera dar unos frutos tan extraordinarios. Y pensando en los sabios que ya habían conseguido un corazón perenne continuó andando siguiendo sus instintos. Hacía tanto tiempo que lo buscaba que aprendió a perfeccionar el dones de la paciencia y el optimismo, los cuales lo ayudaban en los momentos más difíciles. - El camino puede parecer fácil si tú lo haces fácil. Bajar o subir... todo es relativo - Se repetía continuamente.

29 d’agost 2010

El camí que porta a Oz - El camino que lleva a Oz

100x35cm

Aqui podeu veure un quadre al que tinc molta estima. Ja té uns anys però guarda molta de l'essència del que m'agrada fer. 
Podeu veure que obro moltes "finestres" que em permeten realitzar pintures dintre de pintures. Fer això m'agrada molt i fa que no em cansi de mirar els quadres. Com ja vaig explicar a un anterior post li dec molt a les il·luminacions de manuscrits.
La temàtica la deixo tot a una mena de semi lliure interpretació. Aquest en particular, però, té força coses personals. El procés que segueixo és el de fer el dibuix a llapis per desprès resseguir-lo amb tinta xinesa a ploma. Desprès aplico les anilines de colors (aquarel·la líquida Vallejo) amb pinzell i finalment el gouache ja sigui daurat o platejat. Les línies les faig amb pinzells moooolt prims. Crec que és molt enriquidor que els artistes expliquin les tècniques que empren.
Bé, desitjo que us agradi!


Aqui podéis ver un cuadro al que tengo mucho aprecio. Ya tiene unos años pero guarda mucha de la esencia de lo que me gusta hacer. Podéis ver que abro muchas "ventanas" que me permiten realizar pinturas dentro de pinturas. Hacer esto me gusta mucho y hace que no me canse de mirar los cuadros. Cómo ya expliqué en un anterior post le debo de mucho a las iluminaciones de manuscritos.
La temática la dejo todo a un tipo de semi libre interpretación. Aunque éste en particular  tiene bastantes cosas personales. 

El proceso que sigo es el de hacer el dibujo a lápiz para después  repasarlo con tinta china a pluma. Después aplico las anilinas de colores (acuarela líquida Vallejo) con pincel y finalmente el gouache ya sea dorado o plateado. Las líneas las hago con pinceles muuuuuy finos.
Creo que es muy enriquecedor que los artistas expliquen las técnicas que emplean.
Bien, deseo que os guste!



Detalls:










24 d’agost 2010

Un respir - Un respiro


Dibuix a llapis en llibreta d'apunts

Per fi va arribar l'estiu i això els hi va permetre poder tenir temps, perdre'l. Un dia van arribar a una platja i ella va tenir moltes ganes de fer bombolletes a l'aigua com feia quan era petita. - Mai no s'ha de deixar de ser com quan eres infant - va dir ell.
Por fin llegó el verano i eso les permitió tener tiempo, perderlo. Un día llegaron a una playa i ella tuvo muchas ganas de hacer burbujitas en el agua como hacía cuando era pequeña. - Nunca se ha de dejar de ser como cuando eras niño - Dijo él.


The Secret of Kells

Us recomano de tot cor aquesta joia de l'animació.
Es tracta de "The secret of Wells", una coproducció d'Irlanda, França i Bèlgica. El guió, força fluixet i previsible, serveix per donar pas a una història emmarcada amb uns esplèndids dibuixos especialment els de paisatges, fons i objectes més que no pas els dels personatges.









Per a amants de la il·lustració i els que, com jo, admiren les il·luminacions de manuscrits.
De fet puc dir que molta de la meva obra està inspirada en aquest art que em sembla prodigiós, d'aquí la meva utilització de colors plans, de formes tancades, de la línia omnipresent, els daurats, etc.



No us perdeu la pel·lícula!!!
(A Barcelona només es pot veure al Verdi Park...)

I parlant d'animació també vaig veure Toy Story 3. Poqueta cosa més s'ha de dir d'aquesta joia amb un 10 en animació i en guió. El millor de tot és que les llàgrimes que em van sortir eren reals i no em van caldre les ulleres 3D per a això (ni a molts dels assistents a la sala).


Os recomiendo de todo corazón esta joya de la animación.
Se trata de "The secreto of Kells", una coproducción de Irlanda, Francia y Bélgica. El guión, bastante flojo y previsible, sirve para dar paso a una historia enmarcada con unos espléndidos dibujos, en especial los de paisajes, fondos y objetos antes que los de los personajes.
Para amantes de la ilustración y los que, como yo, admiran las iluminaciones de manuscritos.
De hecho puedo decir que mucha de mi obra está inspirada en este arte que me parece prodigioso, de aquí mi utilización de colores planos, de formas cerradas, de la línea omnipresente, los dorados, etc.
No os perdéis la película!!!
(En Barcelona sólo se puede ver a en el Verdi Park...)

Y hablando de animación también vi Toy Story 3. Poca cosa más se puede decir de esta joya con un 10 en animación y en guión. Lo mejor de todo es que las lágrimas que me salieron eran reales y no necesité las gafas 3D para ello (ni a muchos de los asistentes a la sala).

19 d’agost 2010

Atac gelat!!! - Ataque helado

Extraterrestres ens ataquen aquest estiu!

Extraterrestres nos atacan este verano!


Dibuix a tinta i color amb Photoshop

Dibujo a tinta i color con Photoshop

09 d’agost 2010

Unió - Unión


Realment de vegades et ve de gust ser un arbre, romandre en silenci, olorar el bosc, escoltar els sorolls de la terra. Per a això és necessari pujar-se a l'arbre.
Dibuix a llapis en llibreta d'apunts.

Realmente a veces te apetece ser un árbol, permanecer en silencio, oler el bosque, escuchar los ruidos de la tierra. Para eso es necesario subirse al árbol.
Dibujo a lápiz en libreta de apuntes.

Trapezi - Trapecio


Aquest és un apunt amb llapis d'una sessió de trapezi d'una coneguda.

Éste es un apunte con lápices de una sesión de trapecio de una conocida. 

Díptic de la trobada - Díptico del encuentro




Detall (Caputxa dubtant)


Detall (llop a l'aguait)





Detall (el cargol vida)


 

Detalls (Girafa i elefant en globus)