11 de gener 2012

A LA DERIVA

Us heu sentit mai així? - ¿Os habéis sentido alguna vez así?
Anilina i gouache sobre paper

Una reflexió feta a classe d'il·lustració sobre el fet de que l'artista s'ha de fixar en absolutament tot. En aquells petits detalls que normalment passen desapercebuts, en els sentiments i com aquests afecten la gestualitat, etc...va passar que farà poquet vaig conversar amb una noia estudiant de medecina, futura gran doctora.


La cosa és que li vaig preguntar com l'hi anava el tema de les pràctiques i de quins sentiments i sensacions li venien a la ment treballant amb els cadàvers...Tallar, veure, tocar,...

Què pot sentir algú que té la vida i la mort tant a prop, i en moltes ocasions, a les seves mans? Sensació de poder total? Nihilisme absolut? Angoixa? Responsabilitat? Com veuen a partir d'aquest moment als altres éssers humans? Què en pensen de la vida? Poden dormir? Tenen el cor de ferro? Ploren?

Bé, aquesta visió que tinc segur que respon a la idea romàntica del científic "boig" turmentat i hipersensible que representava el doctor Victor Frankenstein però ella em va respondre amb total sentit comú  i sensatesa (aspecte que he trobat a la majoria dels doctors/es que m'han hagut de suportar). Una de les coses, però, que em va dir em va deixar pensant fins avui dia... vaig imaginar la situació i no la puc oblidar.

Ai, la imaginació...Però com se li passa pel cap a un hipocondríac total com jo preguntar res sobre aquests temes??? Amb el poquet que em costa desvariejar i imaginar les pitjors coses?!!! Jo que em desmaio amb una xeringa o imaginant una operació.

Em fa tanta i tanta por com fascinació.

Però no ho puc evitar, així que si teniu una bona història per explicar-me, no ho dubteu! us espero!!!

Quan et trobes molt malament que poquet importen la resta de coses. A tots els que us dediqueu a fer que la vida de les persones sigui millor...gràcies!!! Us admiro molt.
"Em fa tanta por com fascinació"
"Quan et trobes malament que poquet importen la resta de coses"
Anilines i tinta xinesa sobre paper
Una reflexión hecha en clase de ilustración sobre el hecho de que el artista se tiene que fijar absolutamente en todo. En aquellos pequeños detalles que normalmente pasan desapercibidos, en los sentimientos y como éstos afectan la gestualidad, etc...pasó que hace poco que conversé con una chica estudiante de medicina, futura gran doctora.
La cosa es que le pregunté sobre cómo se le iba el tema de las prácticas y de qué sentimientos y sensaciones le venían a la mente trabajando con los cadáveres...cortar, ver, tocar,...
¿Qué puede sentir alguien que tiene la vida y la muerte tanto cerca, y en muchas ocasiones, en sus manos? ¿Sensación de poder total? ¿Nihilismo absoluto? ¿Angustia? ¿Responsabilidad? ¿Cómo ven a partir de este momento a los otros seres humanos? ¿Qué piensan de la vida? ¿Pueden dormir? ¿Tienen el corazón de hierro? ¿Lloran?
Bien, esta visión que tengo seguro que responde a la idea romántica del científico "loco" atormentado e hipersensible que representaba el doctor Victor Frankenstein, pero ella me respondió con total sentido común y sensatez (aspecto que he encontrado a la mayoría de los doctores/as que me han tenido que soportar). Una de las cosas, pero, que me dijo me dejó pensando hasta hoy día... imaginé la situación y no la puedo olvidar.
Ay, la imaginación...¿Pero cómo se le pasa a un hipocondríaco total como yo preguntar nada sobre estos temas??? ¡Con lo poco que me cuesta desvariar e imaginar las peores cosas!!! Yo que me desmayo con una jeringuilla o imaginando una operación.
Me da tanto miedo como fascinación.
Pero no lo puedo evitar, así que si tenéis una buena historia para explicarme, no lo dudéis! os espero!!!
Cuando te encuentras muy mal que poquito importan el resto de cosas. A todos los que os dedicáis a hacer que la vida de las personas sea mejor...gracias!!! Os admiro mucho