22 de desembre 2011

DE QUAN SENTÍEM QUE EL FRED DESAPAREIXERIA - DE CUANDO SENTÍAMOS QUE EL FRÍO DESAPARECERÍA



Va arribar el fred tallant, i amb ell el dolor del camí, la recerca i la desesperació. Trobar-se amb la bruixa era únicament el més petit dels seus problemes. 
Gerda va pensar en quin era aquell sentiment que la feia avançar sense pensar, el que feia que es fongués la neu al seu pas...no sabia si aquell sentiment desapareixeria en arribar o es faria encara més fort.


14 de desembre 2011

LA PETITA ADORMIDA - LA PEQUEÑA DORMIDA


Estava tan cansada de fugir que va decidir quedar-se a dormir al costat d'aquell gran arbre. Havia estat un dia intens i difícil per a un ésser tan fràgil i petit. Un d'aquells dies que es recorden durant tota la vida. 
Ara era moment de descansar, d'aprendre dels fets i d'assumir el futur. 
Un nou dia estava a punt d'aparèixer.


Aquesta il·lustració em va portar una molta  feina! Vaig dormir molt poquet. És una de les tasques que estem realitzant per a les classes que fem aquest trimestre amb el Roger Olmos. Treballàvem en com a partir d'una ambientació podem entendre la psicologia d'un personatge.  Està realitzada a pinzell (molt primets) amb anilines i gouache sobre paper (Din A3)
Desprès de treballar arribo a casa i a il·lustrar. El cos i la ment estan esgotats però t'hi has de posar, no ho pots evitar! De vegades entres en una espècie de trànsit difícil d'explicar. Per què això de pintar? Podria estar fent altres coses! Podria fer com moltes altres persones, per què esgotar-se així? Anar a dormir molt tard, aixercar-se i seguir... i la ment pensant a totes hores en aquella pinzellada, en quins colors, en com continuar...molts entendreu de que parlo. No cal dedicar-se a l'art, crec que és una qüestió de passió i/o de manera de viure. No es pot estar sense fer-ho, és la nostra vida.
Bé desitjo que us agradi, per sort tinc la certesa de que es pot millorar.


Us deixo el procés de creació. M'agrada molt que els artistes expliquin la seva tècnica, la seva manera de fer, etc. Crec que permet el creixement personal i el dels altres. Perdoneu la qualitat de les fotos!






Estaba tan cansada de huir que decidió quedarse a dormir junto a aquel gran árbol. Había sido un día intenso y difícil para un ser tan frágil y pequeño. Uno de aquellos días que se recuerdan durante toda la vida.
Ahora era momento de descansar, de aprender de los hechos y de asumir el futuro.
Un nuevo día estaba a punto de aparecer.

Esta ilustración me dió un mucho trabajo! Dormí muy poquito. Es una de las tareas que estamos realizando para las clases de este trimestre con Roger Olmos. Trabajábamos en cómo partir de una ambientación podemos entender la psicología de un personaje. Está realizada a pincel (muy finos) con anilinas y gouache sobre papel (Din A3)
Después de trabajar llego a casa y a ilustrar. El cuerpo y la mente están agotados pero te tienes que poner, no lo puedes evitar! A veces entras en una especie de trance difícil de explicar. Por qué ésto de pintar? Podría estar haciendo otras cosas! Podría hacer como otras muchas personas, por qué agotarse así? Ir a dormir muy tarde, levantarser y seguir... y la mente pensande a todas horas en aquella pincelada, en qué colores, en cómo continuar...muchos entenderéis de qué hablo. No hay que dedicarse al arte, creo que es una cuestión de pasión y/o de manera de vivir. No se puede estar sin hacerlo, es nuestra vida.
Bien deseo que os guste, por suerte tengo la certeza de que se puede mejorar.

Os dejo el proceso de creación. Me gusta mucho que los artistas expliquen su técnica, su manera de hacer, etc. Creo que permite el crecimiento personal y el de los otros. Perdonad la calidad de las fotos!