30 de novembre 2011

LA VIDA EN UNES QUANTES LLETRES - LA VIDA EN UNAS CUANTAS LETRAS



Aquesta il·lustració està realitzada per a un article que parla de les biografies i del seu fet sociològic; com canvia la seva manera de realitzar-les segons els temps que transcorren, com agradava ésser recordat, com es fa ara, etc


La il·lustració fa referència al fet de néixer, viure i morir i desprès tot empaquetat en un llibre! Fantàstic! Crec que la vida de totes les persones és apassionant, de tots en podríem fer un llibre. Què en sabem de la persona a la que li comprem el pa? i on va i a què es dedica aquell o aquella? Què ha portat a aquell ésser a ser una bona persona o no?

La reflexió que em faig és com m’agradaria ésser recordat...segur que no dóna per un llibre, ni per un article. Només desitjo que hagi fet somriure a les persones que estimo i he conegut. Perdó per les vegades que no ha estat així...

Els dibuixos en blanc i negre sempre m’han agradat molt, tenen molta força. 
El que més m’agradava de les pintures del meu pare eren les tintes xineses, se li donen molt bé. No cal dir,...o sí cal dir-ho, que tota aquesta dèria del “pinta y colorea” que tinc és gràcies a ell (i a la mare), i la llibertat que vaig tenir a casa seva per fer-ho.
Ja de petit em posava a fer guixots al costat del meu pare mentre ell pintava.
Així que gràcies! Us estimo molt!


Recordo que sempre dibuixava un submarinista i algun tauró. Tenia les tapes dels jocs de taula guixats amb el mateix dibuix. Els animals marins i la vida al mar m'atreia molt i encara avui els documentals sobre balenes són una màxima prioritat!!! Potser vaig ser una tonyina en una altra vida.


Viu i sigues llegit!


Esta ilustración está realizada para un artículo que habla de las biografías y de su hecho sociológico; cómo cambia la manera de realizarlas según los tiempos que transcurren, como gustaba ser recordado, como se hace ahora, etc

La ilustración hace referencia al hecho de nacer, vivir y morir y después todo empaquetado en un libro! Fantástico! Creo que la vida de todas las personas es apasionante, de todos podríamos hacer un libro. Qué sabemos de la persona a la que le compramos el pan? y donde va y a que se dedica aquél o aquella? Qué ha llevado a aquél a ser una buena persona o no?

La reflexión que me hago es cómo me gustaría ser recordado...seguro que no da por un libro, ni para un artículo. Sólo deseo que haya hecho sonreír a las personas que estimo y he conocido. Perdón por las veces que no ha sido así...

Los dibujos en blanco y negro siempre me han gustado mucho, tienen mucha fuerza.
Lo que más me gustaba de las pinturas de mi padre eran las tintas chinas, se le dan muy bien. No hay que decir,...o sí hay que decirlo, que toda esta obsesión del “pinta y colorea” que tengo es gracias a él (y a mi madre) y la libertad que tuve en su casa para hacerlo.
Ya de pequeño me ponía a hacer garabatos junto a mi padre mientras él pintaba.
Así que gracias! Os quiero mucho!

Recuerdo que siempre dibujaba un submarinista y algún tiburón. Tenía las tapas de los juegos de mesa garabateados con el mismo dibujo. Los animales marinos y la vida al mar me atraía mucho y todavía hoy los documentales sobre ballenas son una máxima prioridad!!! Quizás fui un atún en otra vida.



Vive y sé leído!

2 comentaris:

Sonia Coloma ha dit...

Que chula, me encantan los pelos, yo también soy de hacer mucho los pelos suspendidos, me encantan. Felicidades por lo bien que te ha quedado.

July Fernández ha dit...

qué bonito! me encanta! felicidades!