01 de novembre 2010

No hem diguis que mai l'has vist perquè no m'ho crec - No me digas que nunca la has visto porque no me lo creo



De vegades penso en aquell "No-res" que va descriure Michael Ende (tot el meu afecte i respecte) a "La història interminable", penso i tinc una mena de sentiment depriment-nihilista. Michael Ende parlava del "no res" com a metàfora la manca d'imaginació bàsicament però quan hi penses pots trobar una cosa encara més fosca, per si no en tens prou... 
No sé per què però de vegades puc pensar i imaginar les coses més horribles i que no em deixen gaire tranquil, em sorprèn negativament la facilitat que tinc. Sovint em passa quan intento racionalitzar les coses aspecte que fa que entri en un bucle continu d'imatges i pensaments nefastos. Penso força en la mort, en la manera de morir, en els éssers estimats, el sentit de les coses, cap on vaig,...un malson!
Un gravat que no oblido mai i amb el que m'identifico és el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Trobo una genialitat aquesta obra i encara més el seu títol. 
Les persones que em coneixen saben que també m'agrada moltíssim una pintura de la Quinta del sordo del mateix Goya en la que es pot veure un gos.


Moltes vegades, més de les que voldria, em sento igual que els personatges d'aquestes obres. Em considero una persona alegre, optimista i que intenta no prendre's gaire seriosament la nostra societat de plàstic però mireu, tothom té els seus dies, oi?


No se si us passa el mateix, però crec que ningú es salva i que tothom a vist el No-res alguna vegada.


A veces pienso en aquella "La nada" que describió Michael Ende (todo mi afecto y respeto) en "La historia interminable". Pienso y tengo un tipo de sentimiento deprimente-nihilista. Michael Ende hablaba de "La nada" como metáfora la carencia de imaginación básicamente pero cuando piensas puedes encontrar una cosa todavía más oscura, por si no tienes bastante...
No sé por qué pero a veces puedo pensar e imaginar las cosas más horribles y que no me dejan muy tranquilo, me sorprende negativamente la facilidad que tengo. A menudo me pasa cuando intento racionalizar las cosas aspecto que hace que entre en un bucle continuo de imágenes y pensamientos nefastos. Pienso bastante en la muerte, en la manera de morir, en los seres queridos, el sentido de las cosas, hacia dónde voy,...¡una pesadilla!
Un grabado que no olvido nunca y con el que me identifico es el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Encuentro una genialidad esta obra y todavía más su título.
Las personas que me conocen saben que también me gusta muchísimo una pintura de la Quinta del sordo del mismo Goya en la que se puede ver un perro.
Muchas veces, más de las que querría, me siento igual que los personajes de estas obras. Me considero una persona alegre, optimista y que intenta no tomarse muy seriamente nuestra sociedad de plástico pero mirad, todo el mundo tiene sus días, ¿verdad?


No se si os pasa el mismo, pero creo que nadie se salva y que todo el mundo ha visto La nada alguna vez

2 comentaris:

Cristina ha dit...

Jo també he vist el no res d'aprop... però intento no fer-ho sovint.

Anònim ha dit...

Hola Sergi.

He llegit el teu article del Mirall i això m'ha conduit a aquest teu bloc.
Felicitats per plasmar aquests pensaments que comparteixo plenament. La única cosa que ens manca és intentar fer un món millor. Segur que d'alguna manera, tots hi podem contribuir. Endavant donç !!!
Una montornesisa.