12 d’abril 2013

RENDEZ-NOUS LA LUMIÈRE

Aquarel·la i grafit sobre paper 70x30cm
Clica per fer més gran la imatge
Van viatjar buscant l'esperança, 
intentant recuperar la seva dignitat, 
buscant de nou la seva llum. 

Dedicat a la il·lustradora Elena Orozco:



Viajaron buscando la esperanza,
intentando recuperar su dignidad,
buscando de nuevo su luz.

10 d’abril 2013

NO EM FACIS MAL, SI US PLAU


Aquesta il·lustració és per al blog La piscina il·lustrada.
Es tracta d'un projecte pensat i ideat per l'il·lustrador i professor d'il·lustració Ignasi Blanch per tal de crear una plataforma de comunicació, intercanvi de propostes i idees entre il·lustradors que coneix personalment de Medellín (Colombia) i de Barcelona (Catalunya).

Feu un cop d'ull perquè hi trobareu il·lustracions meravelloses!

Gràcies Ignasi!!!

06 d’abril 2013

MELANCOCIRCUS - Dos microcontes

VIDA DE PALLASSO - VIDA DE PAYASO
Quan la veia el seu cor de pallasso s'encongia
Cuando la veía su corazón de payaso se encogía


Però no s'atrevia a dir-li res...
Pero no se atrevía a decirle nada...



BALLANT ES VIU MILLOR - BAILANDO SE VIVE MEJOR
Ell deixava pistes constantment
Él dejaba pistas constantemente


Però ella s'estimava més sentir el seu propi ritme i ballar la vida
Pero ella prefería sentir su propio ritmo y bailar la vida

Tinta, anilines i gouache sobre paper


07 de març 2013

LA FLAUTA MÀGICA I LA PLOMA MÀGICA DE CRISTINA LOSANTOS

Tamino adormit hipnotitzat per la serp, les fades observen...Papageno s'acosta.
Aquarel·la sobre paper

Aquesta il·lustració està realitzada dintre del trimestre que tenim l'honor de passar amb la Cristina Losantos. Tot un exemple de professionalitat en la il·lustració i una magnífica persona. Crec que compartim el gust per les òperes de Mozart! Gràcies Cristina per compartir tots els teus coneixements!

12 de febrer 2013

K. I "EL PROCÉS" DE KAFKA


Kafka em sembla un geni. Realment em va fascinar aquest llibre. De vegades et sents un veritable K.

02 de febrer 2013

IGOR - UN CONTE D'ANTONIO VENTURA


Ja està aquí IGOR el llibre que amb un conte de l'escriptor, artista i professor Antonio Ventura hem il·lustrat un grup d'artistes alumnes de les classes d'il·lustració de l'Escola de la Dona dirigides per l'Ignasi Blanch.
Un trimestre amb l'Antonio d'anàlisi de l'àlbum il·lustrat, ha estat per a que aquest llibre fos realitat. 
Aquí us presento la meva il·lustració del conte.
Gràcies a l'Antoni, l'Ignasi i al personal de l'editorial El jinete azul que han fet el projecte realitat.
El llibre es presentarà aviat mundialment!
Si en voleu un exemplar m'ho feu saber!

27 de setembre 2012

UN BON MATÍ DE DIUMENGE


Tinta i anilines sobre paper

Era el dia, ja s'acostava. La darrera hora, el darrer minut, el darrer segon... 
A la seva ment molts records; Quan era feliç a la casa, al poble. Quan jugava sense sentir la pressió del rellotge. Les primeres pors... què era allò? El primer amor. La universitat i com el va conèixer, el seu primer cafè. Desprès, l'intent de canviar, fugir però en la direcció equivocada. La boda...envellir.

Tothom la mirava, aquella massa de gent, aquell fang, aquella tristor.

- Què faig? - va pensar.

I abans d'arribar a l'altar va decidir que aquell seria un gran dia, un bon matí de diumenge. Un dia per celebrar l'aire, la gespa, les flors!

Van cridar, però no la van seguir. Potser tothom volia fer el mateix que ella però ningú s'atrevia.

06 de setembre 2012

MOBY DICK


Ahab no deixava mai de tenir present en el seu esperit la captura de Moby Dick. Estava disposat a sacrificar tots els interessos humans a aquesta passió.

                                                                                           Moby Dick - Herman Melville 

Ahab no dejaba nunca de tener presente en su espíritu la captura de Moby Dick. Estaba dispuesto a sacrificar todos los intereses humanos a esta pasión.
                                                                                                         Moby Dick - Herman Melville 

14 d’agost 2012

HEATHCLIFF

Tinta i anilines sobre paper

He dashed his head against the knotted trunk; and, lifting up his eyes, howled, not like a man, but like a savage beast getting goaded to death with knives and spears.
Wuthering Heights - Emily Brontë

Es va llençar de cap contra el tronc nuós, i, alçant els ulls, va udolar, no com un home, sinó com una bèstia salvatge provocant a la mort amb ganivets i llances.
Cims borrascosos - Emily Brontë

Se lanzó de cabeza contra el tronco nudoso, y, alzando los ojos, aulló, no como un hombre, sino como una bestia salvaje provocando a la muerte con cuchillos y lanzas.
Cumbres borrascosas - Emily Brontë

12 de juny 2012

ROMEU I JULIETA




                                         TIBALD
                                          Estic a punt!
                                                          Desembeina            
                                         ROMEO
                                          Mercutio, amic, deixa l'espasa.

                                        MERCUTIO
                                         Vinga , noi, deixa'm veure l'estocada!
                                                         Lluiten
                                        ROMEO
                                         Treu l'espasa Benvolio, atura'ls!
                                         Amics, si us plau, oblideu aquest greuge.
                                         Tibald, Mercutio, el Príncep ha dit clar
                                         que no volia lluites als carrers.
                                         Deixeu-ho ja, Tibald, Mercutio!

Aquesta escena representa la lluita entre Tibald i Mercutio. Romeu intentarà fer alguna cosa però...
Per a mi el drama, la tragèdia, resideix en l'orgull, la violència i l'ànsia de poder de molts éssers humans. La conseqüència lògica és la mort, la destrucció, el no res.
  

24 de maig 2012

DE NIT...AL BOSC

Tinta, anilites i gouache sobre paper
De com en Hansel i la Gretel van estar a punt de trobar-se a la Caputxeta que quasi descobreix al Polzet!
Creieu en les coincidències?

07 de maig 2012

PRIMAVERA

La situació era insostenible...algú s'havia de llençar
La situación era insostenible...alguien se tenía que lanzar
Anilines i gouache sobre paper

17 d’abril 2012

11 de gener 2012

A LA DERIVA

Us heu sentit mai així? - ¿Os habéis sentido alguna vez así?
Anilina i gouache sobre paper

Una reflexió feta a classe d'il·lustració sobre el fet de que l'artista s'ha de fixar en absolutament tot. En aquells petits detalls que normalment passen desapercebuts, en els sentiments i com aquests afecten la gestualitat, etc...va passar que farà poquet vaig conversar amb una noia estudiant de medecina, futura gran doctora.


La cosa és que li vaig preguntar com l'hi anava el tema de les pràctiques i de quins sentiments i sensacions li venien a la ment treballant amb els cadàvers...Tallar, veure, tocar,...

Què pot sentir algú que té la vida i la mort tant a prop, i en moltes ocasions, a les seves mans? Sensació de poder total? Nihilisme absolut? Angoixa? Responsabilitat? Com veuen a partir d'aquest moment als altres éssers humans? Què en pensen de la vida? Poden dormir? Tenen el cor de ferro? Ploren?

Bé, aquesta visió que tinc segur que respon a la idea romàntica del científic "boig" turmentat i hipersensible que representava el doctor Victor Frankenstein però ella em va respondre amb total sentit comú  i sensatesa (aspecte que he trobat a la majoria dels doctors/es que m'han hagut de suportar). Una de les coses, però, que em va dir em va deixar pensant fins avui dia... vaig imaginar la situació i no la puc oblidar.

Ai, la imaginació...Però com se li passa pel cap a un hipocondríac total com jo preguntar res sobre aquests temes??? Amb el poquet que em costa desvariejar i imaginar les pitjors coses?!!! Jo que em desmaio amb una xeringa o imaginant una operació.

Em fa tanta i tanta por com fascinació.

Però no ho puc evitar, així que si teniu una bona història per explicar-me, no ho dubteu! us espero!!!

Quan et trobes molt malament que poquet importen la resta de coses. A tots els que us dediqueu a fer que la vida de les persones sigui millor...gràcies!!! Us admiro molt.
"Em fa tanta por com fascinació"
"Quan et trobes malament que poquet importen la resta de coses"
Anilines i tinta xinesa sobre paper
Una reflexión hecha en clase de ilustración sobre el hecho de que el artista se tiene que fijar absolutamente en todo. En aquellos pequeños detalles que normalmente pasan desapercibidos, en los sentimientos y como éstos afectan la gestualidad, etc...pasó que hace poco que conversé con una chica estudiante de medicina, futura gran doctora.
La cosa es que le pregunté sobre cómo se le iba el tema de las prácticas y de qué sentimientos y sensaciones le venían a la mente trabajando con los cadáveres...cortar, ver, tocar,...
¿Qué puede sentir alguien que tiene la vida y la muerte tanto cerca, y en muchas ocasiones, en sus manos? ¿Sensación de poder total? ¿Nihilismo absoluto? ¿Angustia? ¿Responsabilidad? ¿Cómo ven a partir de este momento a los otros seres humanos? ¿Qué piensan de la vida? ¿Pueden dormir? ¿Tienen el corazón de hierro? ¿Lloran?
Bien, esta visión que tengo seguro que responde a la idea romántica del científico "loco" atormentado e hipersensible que representaba el doctor Victor Frankenstein, pero ella me respondió con total sentido común y sensatez (aspecto que he encontrado a la mayoría de los doctores/as que me han tenido que soportar). Una de las cosas, pero, que me dijo me dejó pensando hasta hoy día... imaginé la situación y no la puedo olvidar.
Ay, la imaginación...¿Pero cómo se le pasa a un hipocondríaco total como yo preguntar nada sobre estos temas??? ¡Con lo poco que me cuesta desvariar e imaginar las peores cosas!!! Yo que me desmayo con una jeringuilla o imaginando una operación.
Me da tanto miedo como fascinación.
Pero no lo puedo evitar, así que si tenéis una buena historia para explicarme, no lo dudéis! os espero!!!
Cuando te encuentras muy mal que poquito importan el resto de cosas. A todos los que os dedicáis a hacer que la vida de las personas sea mejor...gracias!!! Os admiro mucho

22 de desembre 2011

DE QUAN SENTÍEM QUE EL FRED DESAPAREIXERIA - DE CUANDO SENTÍAMOS QUE EL FRÍO DESAPARECERÍA



Va arribar el fred tallant, i amb ell el dolor del camí, la recerca i la desesperació. Trobar-se amb la bruixa era únicament el més petit dels seus problemes. 
Gerda va pensar en quin era aquell sentiment que la feia avançar sense pensar, el que feia que es fongués la neu al seu pas...no sabia si aquell sentiment desapareixeria en arribar o es faria encara més fort.


14 de desembre 2011

LA PETITA ADORMIDA - LA PEQUEÑA DORMIDA


Estava tan cansada de fugir que va decidir quedar-se a dormir al costat d'aquell gran arbre. Havia estat un dia intens i difícil per a un ésser tan fràgil i petit. Un d'aquells dies que es recorden durant tota la vida. 
Ara era moment de descansar, d'aprendre dels fets i d'assumir el futur. 
Un nou dia estava a punt d'aparèixer.


Aquesta il·lustració em va portar una molta  feina! Vaig dormir molt poquet. És una de les tasques que estem realitzant per a les classes que fem aquest trimestre amb el Roger Olmos. Treballàvem en com a partir d'una ambientació podem entendre la psicologia d'un personatge.  Està realitzada a pinzell (molt primets) amb anilines i gouache sobre paper (Din A3)
Desprès de treballar arribo a casa i a il·lustrar. El cos i la ment estan esgotats però t'hi has de posar, no ho pots evitar! De vegades entres en una espècie de trànsit difícil d'explicar. Per què això de pintar? Podria estar fent altres coses! Podria fer com moltes altres persones, per què esgotar-se així? Anar a dormir molt tard, aixercar-se i seguir... i la ment pensant a totes hores en aquella pinzellada, en quins colors, en com continuar...molts entendreu de que parlo. No cal dedicar-se a l'art, crec que és una qüestió de passió i/o de manera de viure. No es pot estar sense fer-ho, és la nostra vida.
Bé desitjo que us agradi, per sort tinc la certesa de que es pot millorar.


Us deixo el procés de creació. M'agrada molt que els artistes expliquin la seva tècnica, la seva manera de fer, etc. Crec que permet el creixement personal i el dels altres. Perdoneu la qualitat de les fotos!






Estaba tan cansada de huir que decidió quedarse a dormir junto a aquel gran árbol. Había sido un día intenso y difícil para un ser tan frágil y pequeño. Uno de aquellos días que se recuerdan durante toda la vida.
Ahora era momento de descansar, de aprender de los hechos y de asumir el futuro.
Un nuevo día estaba a punto de aparecer.

Esta ilustración me dió un mucho trabajo! Dormí muy poquito. Es una de las tareas que estamos realizando para las clases de este trimestre con Roger Olmos. Trabajábamos en cómo partir de una ambientación podemos entender la psicología de un personaje. Está realizada a pincel (muy finos) con anilinas y gouache sobre papel (Din A3)
Después de trabajar llego a casa y a ilustrar. El cuerpo y la mente están agotados pero te tienes que poner, no lo puedes evitar! A veces entras en una especie de trance difícil de explicar. Por qué ésto de pintar? Podría estar haciendo otras cosas! Podría hacer como otras muchas personas, por qué agotarse así? Ir a dormir muy tarde, levantarser y seguir... y la mente pensande a todas horas en aquella pincelada, en qué colores, en cómo continuar...muchos entenderéis de qué hablo. No hay que dedicarse al arte, creo que es una cuestión de pasión y/o de manera de vivir. No se puede estar sin hacerlo, es nuestra vida.
Bien deseo que os guste, por suerte tengo la certeza de que se puede mejorar.

Os dejo el proceso de creación. Me gusta mucho que los artistas expliquen su técnica, su manera de hacer, etc. Creo que permite el crecimiento personal y el de los otros. Perdonad la calidad de las fotos!

30 de novembre 2011

LA VIDA EN UNES QUANTES LLETRES - LA VIDA EN UNAS CUANTAS LETRAS



Aquesta il·lustració està realitzada per a un article que parla de les biografies i del seu fet sociològic; com canvia la seva manera de realitzar-les segons els temps que transcorren, com agradava ésser recordat, com es fa ara, etc


La il·lustració fa referència al fet de néixer, viure i morir i desprès tot empaquetat en un llibre! Fantàstic! Crec que la vida de totes les persones és apassionant, de tots en podríem fer un llibre. Què en sabem de la persona a la que li comprem el pa? i on va i a què es dedica aquell o aquella? Què ha portat a aquell ésser a ser una bona persona o no?

La reflexió que em faig és com m’agradaria ésser recordat...segur que no dóna per un llibre, ni per un article. Només desitjo que hagi fet somriure a les persones que estimo i he conegut. Perdó per les vegades que no ha estat així...

Els dibuixos en blanc i negre sempre m’han agradat molt, tenen molta força. 
El que més m’agradava de les pintures del meu pare eren les tintes xineses, se li donen molt bé. No cal dir,...o sí cal dir-ho, que tota aquesta dèria del “pinta y colorea” que tinc és gràcies a ell (i a la mare), i la llibertat que vaig tenir a casa seva per fer-ho.
Ja de petit em posava a fer guixots al costat del meu pare mentre ell pintava.
Així que gràcies! Us estimo molt!


Recordo que sempre dibuixava un submarinista i algun tauró. Tenia les tapes dels jocs de taula guixats amb el mateix dibuix. Els animals marins i la vida al mar m'atreia molt i encara avui els documentals sobre balenes són una màxima prioritat!!! Potser vaig ser una tonyina en una altra vida.


Viu i sigues llegit!


Esta ilustración está realizada para un artículo que habla de las biografías y de su hecho sociológico; cómo cambia la manera de realizarlas según los tiempos que transcurren, como gustaba ser recordado, como se hace ahora, etc

La ilustración hace referencia al hecho de nacer, vivir y morir y después todo empaquetado en un libro! Fantástico! Creo que la vida de todas las personas es apasionante, de todos podríamos hacer un libro. Qué sabemos de la persona a la que le compramos el pan? y donde va y a que se dedica aquél o aquella? Qué ha llevado a aquél a ser una buena persona o no?

La reflexión que me hago es cómo me gustaría ser recordado...seguro que no da por un libro, ni para un artículo. Sólo deseo que haya hecho sonreír a las personas que estimo y he conocido. Perdón por las veces que no ha sido así...

Los dibujos en blanco y negro siempre me han gustado mucho, tienen mucha fuerza.
Lo que más me gustaba de las pinturas de mi padre eran las tintas chinas, se le dan muy bien. No hay que decir,...o sí hay que decirlo, que toda esta obsesión del “pinta y colorea” que tengo es gracias a él (y a mi madre) y la libertad que tuve en su casa para hacerlo.
Ya de pequeño me ponía a hacer garabatos junto a mi padre mientras él pintaba.
Así que gracias! Os quiero mucho!

Recuerdo que siempre dibujaba un submarinista y algún tiburón. Tenía las tapas de los juegos de mesa garabateados con el mismo dibujo. Los animales marinos y la vida al mar me atraía mucho y todavía hoy los documentales sobre ballenas son una máxima prioridad!!! Quizás fui un atún en otra vida.



Vive y sé leído!

09 de novembre 2011

CARTELL PER A LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL VALLÈS ORIENTAL

Aquí teniu la imatge que he realitzat pel facebook de les Biblioteques municipals del Vallès Oriental
Gràcies per comptar amb mi!
La tipografia del cartell i el disseny petit dels personatges que es pot veure al facebook són del Dani Gonzalez, que és dissenyador gràfic (el podeu trobar a la biblioteca de Caldes de Montbuí).


Dibuix a tinta colorejat amb Photoshop
Aquí tenéis la imagen que he realizado para el facebook de las Bibliotecas municipales del Vallès Oriental
Gracias por contar conmigo!
La tipografia y el diseño pequeño de los personajes que se puede ver en el facebook son del Dani González, que es diseñador gráfico (lo podéis encontrar en la biblioteca de Caldes de Montbuí). 

NOVA INAUGURACIÓ PRIMART - NUEVA INAUGURACIÓN PRIMARTE

Hi tornem!!!! Aquest dijous 10 de novembre tornem a inaugurar l'exposició Primart en col·laboració amb la  Fundació Mona. Tindrà lloc a la sala Tataricum del Prat de Llobregat a les 20h

Entreu al seu blog!!!





                                                            Aquí podeu veure fotos de l'exposició a la Fundació Mona

30 d’octubre 2011

INAUGURACIÓ PRIMART!!!

Ja comença a voltar PRIMART!!! El 30 d'octubre s'inaugura!
14 il·lustradors hem tingut la sort de realitzar una obra amb ximpancés de la fundació MONA.
Gràcies a la fundació i a l'Ignasi Blanch per fer-ho realitat!
Podreu trobar tot el procès de treball dels 14 il·ustradors a:


primartefundaciomona.blogspot.com


He participat amb el ximpancé Juan per realitzar aquesta il·lustració



Aquesta és la pintura original del ximpancé Juan amb el meu primer esboç

L'artista Juan




29 de juliol 2011

VISITA A LA FUNDACIÓ MONA I SELECCIÓ D'UNA IL·LUSTRACIÓ!

Pintura del ximpanzé Julio


Bé, torno a escriure, aleluia!

Doncs us explicaré com els alumnes de l’Escola de la Dona hem estat convidats per la FUNDACIÓ MONA a visitar les seves instal·lacions, la seva gran tasca i per descomptat els fantàstics animals que allà hi viuen.
Dir-vos que malauradament, i no es cap secret,  existeixen persones que maltracten animals, que els fan servir com una joguina i que els priven de la seva dignitat. D’una part d’aquests animals s’encarrega la fundació. Es tracta de ximpanzés i macacos que s’han fet servir per a programes de televisió, pel circ o com a animals de companyia sense que els seus amos n’hagin tingut la màxima responsabilitat. Per exemple ara mateix està essent utilitzat un ximpanzé al programa “Involución” d’Antena 3 (d’una gran qualitat i humor inteligent...). Tot i que diverses organitzacions han expressat la seva repulsa i han clamat contra aquest fet els d’Antena 3 no han fet ni cas.
La majoria d’aquests animals han acabat en gàbies de menys d’un metre quadrat amb ferides i malalties vàries a més dels danys psicològics irreversibles.

Doncs varem fer la visita gràcies a la intersecció del nostre professor, l’incombustible Ignasi Blanch. Des d’aquí dir-vos que l’Ignasi és un gran pedagog i que cada curs s’encarrega de més d’un centenar d’alumnes repartits en diverses assignatures.
Li hem d’agrair la seva predisposició per motivar-nos amb projectes diferents i el que ens va proposar aquesta vegada té relació amb la FUNDACIÓ MONA.

Sota un sol de justícia la Maria José va tenir a bé mostrar-nos i explicar-nos com funcionava la instal·lació i la vida dels animals, va ser una gran experiència i crec que ens va colpir a tots els que hi erem.

Quina relació té tot això amb la il·lustració?
Es tractava de participar en la selecció de 14 il·lustradors per fer un projecte comú amb la fundació. La manera de participar era fer una il·lustració a partir d’una altra realitzada pel Julio, un ximpanzé de la fundació. El tema de la il·lustració però seria el medi ambient. Nosaltres podíem fer el que volguéssim a partir de l’obra del Julio, retallar-la per fer collage, pintar-hi a sobre, etc. La pintura que teníem  no era l’original, era una còpia impresa.
Crec que a la majoria ens va fer molt de respecte l’obra del Julio i varem intentar integrar la nostra il·lustració sense trencar el seu esperit.
Els il·lustradors seleccionats tindrien com a premi fer una obra amb un dels residents a la fundació, o sigui que tindríem un ximpanzé artista per realitzar una obra conjunta.
De les obres seleccionades potser es fa una exposició o alguna cosa que promet...sorpresa!!!

Jo vaig realitzar aquesta que us mostro. Em venia de gust contrastar el mon marí de les balenes amb el que hi viuen els ximpanzés. La vaig realitzar amb anilines i gouache sobre paper on estava impresa la imatge d’en Julio. Espero que us agradi!
Per descomptat i per respecte al primer autor primer us he  mostrat la seva , no se si ha millorat gaire...



Il·lustració de l'humà Sergi a partir de la pintura del ximpazé Julio
Anilines i gouache

No se com però m'han seleccionat l'obra!
Gràcies!!!


Bien, vuelvo a escribir ¡Aleluya!

Pues os explicaré como los alumnos de ilustración de la Escuela de la Dona hemos sido invitados por la FUNDACIÓN MONA a visitar sus instalaciones, su gran tarea y por supuesto los fantásticos animales que allí viven.
Deciros que desgraciadamente, y no es ningún secreto, existen personas que maltratan animales, que los usan como un juguete y que los privan de su dignidad. De una parte de estos animales se encarga la fundación. Se trata de chimpancés y macacos que se han usado para programas de televisión, para el circo o como animales de compañía sin que sus amos hayan tenido la máxima responsabilidad. Por ejemplo, ahora mismo está siendo utilizado un chimpancé en el programa “Involución” de Antena 3 (de una gran calidad y humor inteligente...). A pesar de que varias organizaciones han expresado su repulsa y han clamado contra este hecho los de Antena 3 no han hecho ni caso.
La mayoría de estos animales han acabado en jaulas de menos de un metro cuadrado con heridas y enfermedades varias además de los daños psicológicos irreversibles.
Pues hicimos la visita gracias a la intersección de nuestro profesor, el incombustible Ignasi Blanch. Desde aquí deciros que Ignasi es un gran pedagogo y que cada curso se encarga de más de un centenar de alumnos repartidos en varias asignaturas.
Le tenemos que agradecer su predisposición para motivarnos con proyectos diferentes y el que nos propuso esta vez tiene relación con la FUNDACIÓN MONA.
Bajo un sol de justicia Maria José tuvo a bien mostrarnos y explicarnos como funcionaba la instalación y la vida de los animales, fue una gran experiencia y creo que nos afectó a todos los que estábamos.
¿Qué relación tiene todo esto con la ilustración?
Se trataba de participar en la selección de 14 ilustradores para hacer un proyecto común con la fundación. La manera de participar era hacer una ilustración a partir de otra realizada por Julio, un chimpancé de la fundación. El tema de la ilustración sería el medio ambiente. Nosotros podíamos hacer lo que quisiéramos a partir de la obra de Julio, recortarla para hacer collage, pintar encima, etc. La pintura que teníamos no era el original, era una copia impresa.
Creo que a la mayoría nos dio mucho respeto la obra de Julio e intentamos integrar nuestra ilustración sin romper su espíritu.
Los ilustradores seleccionados tendrían como premio hacer una obra con uno de los residentes de la fundación, o sea que tendríamos un chimpancé artista para realizar una obra conjunta.

De las obras seleccionadas igual se realiza una exposición o alguna cosa que promete...¡Sorpresa!
Yo realicé esta que os muestro. Me apetecía contrastar el mundo marino de las ballenas con el que viven los chimpancés. La realicé con anilinas y gouache sobre papel donde estaba imprimida la imagen de Julio. ¡Espero que os guste!
Por supuesto y por respecto al primer autor primero os he muestrado la suya, no se si ha mejorado mucho...

¡No se cómo pero me han seleccionado la obra!
¡Gracias!