 |
| Tinta i anilines sobre paper |
Era el dia, ja s'acostava. La darrera hora, el darrer minut, el darrer segon...
A la seva ment molts records; Quan era feliç a la casa, al poble. Quan jugava sense sentir la pressió del rellotge. Les primeres pors... què era allò? El primer amor. La universitat i com el va conèixer, el seu primer cafè. Desprès, l'intent de canviar, fugir però en la direcció equivocada. La boda...envellir.
Tothom la mirava, aquella massa de gent, aquell fang, aquella tristor.
- Què faig? - va pensar.
I abans d'arribar a l'altar va decidir que aquell seria un gran dia, un bon matí de diumenge. Un dia per celebrar l'aire, la gespa, les flors!
Van cridar, però no la van seguir. Potser tothom volia fer el mateix que ella però ningú s'atrevia.
