Aquesta elegant cançó de Klaus&Kinski sembla feta per a mi. Si, això ho podeu pensar moltes i molts de vosaltres.
Em posa la pell de gallina i tinc unes ganes irrefrenables de plorar cada cop que l'escolto.
És una mescla d'alegria i malenconia que sento també quan veig les pel·lícules d'Hayao Miyazaki i de l'estudi Ghibli del que espero parlar aviat com a ídol boig.
Sí, tinc síndrome de Peter Pan, sóc immadur, sóc un nen i tot el que vulgui la gent...però no hi puc fer res, ni vull. Desitjo veure la vida sempre així.
Si coneixes la felicitat ploraràs d'alegria recordant-la
Si conoces la felicidad llorarás de alegria recordándola
Esta elegante canción de Klaus&Kinski parece hecha para mí. Si, ésto lo podéis pensar muchas y muchos de vosotros.
Me pone la piel de gallina y tengo unas ganas irrefrenables de llorar cada vez que la escucho.
Es una mezcla de alegría y melancolía que siento también cuando veo las películas de Hayao Miyazaki y del estudio Ghibli del que espero hablar pronto como ídolo loco.
Sí, tengo síndrome de Peter Pan, soy immadur, soy un niño y todo el que quiera la gente...pero no puedo hacer nada, ni quiero. Deseo ver la vida siempre así.
2 comentaris:
A mi m'agrada com ets i el que fas! Tu fan más fan!
M'encanta aquesta cançó és la primera vegada que sento a aquest grup em busqués ms música!
Jo crec que a tots els que ens agrada la il·lustració, comic, pelis, dibuixos animats i no segueixo perquè no acabaria la llista som uns Peter Pa volem aprofitar al màxim nostra vida i no pensar en el que succeirà després, viure el present!
Publica un comentari a l'entrada