L'ESPECTACULAR NÚMERO FINAL

Aquarel·la, gouache i grafit sobre paper 56x25cm

EL BALL CONTINU - EL BAILE CONTINUO

Aquarel·la i grafit sobre paper 70x50cm

ÉSSER, DESITJAR, SOMIAR I ESTIMAR

Ésser (10x10cm)

Desitjar (15x15cm) 

Somiar (15x15cm)

Estimar (30x30cm)

Aquarel·les sobre paper

BON ESTIU!

Aquarel·la sobre paper

Gràcies a l'Ignasi Blanch per la proposta! Un gran artista, un gran professor i molt bona persona.

Trenta cinc il·lustradors dibuixen i pinten directament als sostres de les habitacions, parets i passadissos de 2 plantes de pediatria dels Caps de la Guineueta i el Besòs de Barcelona.
L’il·lustrador Ignasi Blanch coordina el projecte “Centres mèdics il·lustrats”. Una proposta de l’Institut Català de la Salut (Àmbit d’atenció primària de Barcelona Ciutat) i de l’Àrea d’atenció a les persones de la Diputació de Barcelona. Tots els il·lustradors són alumnes de l’Ignasi Blanch a Escola de la Dona. Més informació, fotos i l'article del Blog Llibres al replà. AQUÍ

El 29 de juny de 2013 es va realitzar la pintada del CAP Besòs

Gracias a Ignasi Blanch por la propuesta! Treinta y cinco ilustradores dibujan y pintan directamente en las habitaciones, paredes y pasillos de 2 plantas de pediatría de los CAP de la Guineueta y el Besòs de Barcelona.El ilustrador Ignasi Blanch coordina el proyecto “Centros médicos ilustrados”. Una propuesta del Instituto Catalán de la Salud (Ámbito de atención primaria de Barcelona Ciutat) y del área de atención a las personas de la Diputación de Barcelona. Todos los ilustradores son alumnos de Ignasi Blanch en l'Escola de la Dona.

Aquestes il·lustracions les vaig realitzar per a DEC IDIOMES. 
Haver de definir un país amb uns quants personatges, elements arquitectònics i paisatges va ser un divertit repte. Així va quedar l'adhesiu final amb la composició i logo que vaig realitzar. Desitjo que us agradi!

Estas ilustraciones las realizé para DEC IDIOMES. Tener que definir un país con unos cuantos personajes, elementos arquitectónicos i paisajes fue un divertido reto. Deseo que os gusten

MARIE DE MONTPELLIER

Aquarel·la i gouache sobre paper

Merci Montpellier! Merci pour votre accueil! Ils ont été des jours magnifiques et l'exposition a été fantastique!
Ne manquez pas de connaître la vie de Marie de Montpellier, la mère de Jaumes I. Une vie incroyable!

Gràcies Montpellier per la vostra rebuda! Han estat uns dies magnífics i l'exposició ha quedat fantàstica!
No deixeu de conèixer la vida de Maria de Montpellier, mare de Jaume I. Una vida increïble!

¡Gracias Montpellier por vuestra acogida! ¡Han sido  dias magníficos y la exposición ha quedado fantástica!
No dejéis de conocer la vida de Maria de Montpellier, la madre de Jaume I. ¡Una vida increíble!

T'ESTIMARÉ SEMPRE

Aquerel·la sobre paper

Nova pintura que es podrà veure per primera vegada a la Galerie Saint-Ravy a Montpellier el proper 14 de juny a les 18.30h.

SÉ QUE HO TENS TU

Aquarel·la sobre paper

El proper 14 de juny exposaré a la Galerie St Ravy de Montpellier conjuntament amb el prestigiós escultor i pintor Clemente Ochoa. Podreu veure, per exemple, aquesta obra.

A més, dintre de la festa de les Villes Jumelles, romandré  com a un dels representants de la ciutat de Barcelona al seu estand realitzant tallers de pintura a partir de la meva obra.

Esteu convidats!

RENDEZ-NOUS LA LUMIÈRE

Aquarel·la i grafit sobre paper 70x30cm
Clica per fer més gran la imatge

Van viatjar buscant l'esperança, 

intentant recuperar la seva dignitat, 

buscant de nou la seva llum. 

Dedicat a la il·lustradora Elena Orozco:

Viajaron buscando la esperanza,
intentando recuperar su dignidad,
buscando de nuevo su luz.

NO EM FACIS MAL, SI US PLAU

Aquesta il·lustració és per al blog La piscina il·lustrada.

Es tracta d'un projecte pensat i ideat per l'il·lustrador i professor d'il·lustració Ignasi Blanch per tal de crear una plataforma de comunicació, intercanvi de propostes i idees entre il·lustradors que coneix personalment de Medellín (Colombia) i de Barcelona (Catalunya).

Feu un cop d'ull perquè hi trobareu il·lustracions meravelloses!

Gràcies Ignasi!!!

MELANCOCIRCUS - Dos microcontes

VIDA DE PALLASSO - VIDA DE PAYASO

Quan la veia el seu cor de pallasso s'encongia

Cuando la veía su corazón de payaso se encogía

Però no s'atrevia a dir-li res...

Pero no se atrevía a decirle nada...

BALLANT ES VIU MILLOR - BAILANDO SE VIVE MEJOR

Ell deixava pistes constantment

Él dejaba pistas constantemente

Però ella s'estimava més sentir el seu propi ritme i ballar la vida

Pero ella prefería sentir su propio ritmo y bailar la vida

Tinta, anilines i gouache sobre paper

GAT

Aquarel·la i llapis sobre paper

DOSSIER DE PINTURES I IL·LUSTRACIONS

LA FLAUTA MÀGICA I LA PLOMA MÀGICA DE CRISTINA LOSANTOS

Tamino adormit hipnotitzat per la serp, les fades observen...Papageno s'acosta.

Aquarel·la sobre paper

Aquesta il·lustració està realitzada dintre del trimestre que tenim l'honor de passar amb la Cristina Losantos. Tot un exemple de professionalitat en la il·lustració i una magnífica persona. Crec que compartim el gust per les òperes de Mozart! Gràcies Cristina per compartir tots els teus coneixements!

K. I "EL PROCÉS" DE KAFKA

Kafka em sembla un geni. Realment em va fascinar aquest llibre. De vegades et sents un veritable K.

IGOR - UN CONTE D'ANTONIO VENTURA

Ja està aquí IGOR el llibre que amb un conte de l'escriptor, artista i professor Antonio Ventura hem il·lustrat un grup d'artistes alumnes de les classes d'il·lustració de l'Escola de la Dona dirigides per l'Ignasi Blanch.
Un trimestre amb l'Antonio d'anàlisi de l'àlbum il·lustrat, ha estat per a que aquest llibre fos realitat. 
Aquí us presento la meva il·lustració del conte.
Gràcies a l'Antoni, l'Ignasi i al personal de l'editorial El jinete azul que han fet el projecte realitat.
El llibre es presentarà aviat mundialment!
Si en voleu un exemplar m'ho feu saber!

BON NADAL - FELIZ NAVIDAD

QUÉ NOS VA A PASAR: EL MEU HOMENATGE A "LA BUENA VIDA" I A PEDRO SAN MARTIN

QUÉ NOS VA A PASAR
Acrílic sobre paper

UN BON MATÍ DE DIUMENGE

Tinta i anilines sobre paper

Era el dia, ja s'acostava. La darrera hora, el darrer minut, el darrer segon... 

A la seva ment molts records; Quan era feliç a la casa, al poble. Quan jugava sense sentir la pressió del rellotge. Les primeres pors... què era allò? El primer amor. La universitat i com el va conèixer, el seu primer cafè. Desprès, l'intent de canviar, fugir però en la direcció equivocada. La boda...envellir.

Tothom la mirava, aquella massa de gent, aquell fang, aquella tristor.

- Què faig? - va pensar.

I abans d'arribar a l'altar va decidir que aquell seria un gran dia, un bon matí de diumenge. Un dia per celebrar l'aire, la gespa, les flors!

Van cridar, però no la van seguir. Potser tothom volia fer el mateix que ella però ningú s'atrevia.

MOBY DICK

Ahab no deixava mai de tenir present en el seu esperit la captura de Moby Dick. Estava disposat a sacrificar tots els interessos humans a aquesta passió.

                                                                                           Moby Dick - Herman Melville 

Ahab no dejaba nunca de tener presente en su espíritu la captura de Moby Dick. Estaba dispuesto a sacrificar todos los intereses humanos a esta pasión.

                                                                                                         Moby Dick - Herman Melville 

HEATHCLIFF

Tinta i anilines sobre paper

He dashed his head against the knotted trunk; and, lifting up his eyes, howled, not like a man, but like a savage beast getting goaded to death with knives and spears.
Wuthering Heights - Emily Brontë

Es va llençar de cap contra el tronc nuós, i, alçant els ulls, va udolar, no com un home, sinó com una bèstia salvatge provocant a la mort amb ganivets i llances.
Cims borrascosos - Emily Brontë

Se lanzó de cabeza contra el tronco nudoso, y, alzando los ojos, aulló, no como un hombre, sino como una bestia salvaje provocando a la muerte con cuchillos y lanzas.
Cumbres borrascosas - Emily Brontë

CREC QUE SEMPRE ERES TU

Llapis, gouache i photoshop

POEMA DE JOAN BROSSA

ROMEU I JULIETA

                                         TIBALD

                                          Estic a punt!

                                                          Desembeina            

                                         ROMEO

                                          Mercutio, amic, deixa l'espasa.

                                        MERCUTIO

                                         Vinga , noi, deixa'm veure l'estocada!

                                                         Lluiten

                                        ROMEO

                                         Treu l'espasa Benvolio, atura'ls!

                                         Amics, si us plau, oblideu aquest greuge.

                                         Tibald, Mercutio, el Príncep ha dit clar

                                         que no volia lluites als carrers.

                                         Deixeu-ho ja, Tibald, Mercutio!

Aquesta escena representa la lluita entre Tibald i Mercutio. Romeu intentarà fer alguna cosa però...

Per a mi el drama, la tragèdia, resideix en l'orgull, la violència i l'ànsia de poder de molts éssers humans. La conseqüència lògica és la mort, la destrucció, el no res.

  

DE NIT...AL BOSC

Tinta, anilites i gouache sobre paper

De com en Hansel i la Gretel van estar a punt de trobar-se a la Caputxeta que quasi descobreix al Polzet!
Creieu en les coincidències?

PRIMAVERA

La situació era insostenible...algú s'havia de llençar

La situación era insostenible...alguien se tenía que lanzar

Anilines i gouache sobre paper

EL GAT I EL RATOLÍ FAN VIDA EN COMÚ - EL GATO Y EL RATÓN HACEN VIDA EN COMÚN

Aquí teniu una interessant història dels germans Grimm...
Aquí tenéis una ineresante historia de los hermanos Grimm...

UN PETIT PEIX - UN PEQUEÑO PEZ

A LA DERIVA

Us heu sentit mai així? - ¿Os habéis sentido alguna vez así?

Anilina i gouache sobre paper

Una reflexió feta a classe d'il·lustració sobre el fet de que l'artista s'ha de fixar en absolutament tot. En aquells petits detalls que normalment passen desapercebuts, en els sentiments i com aquests afecten la gestualitat, etc...va passar que farà poquet vaig conversar amb una noia estudiant de medecina, futura gran doctora.

La cosa és que li vaig preguntar com l'hi anava el tema de les pràctiques i de quins sentiments i sensacions li venien a la ment treballant amb els cadàvers...Tallar, veure, tocar,...

Què pot sentir algú que té la vida i la mort tant a prop, i en moltes ocasions, a les seves mans? Sensació de poder total? Nihilisme absolut? Angoixa? Responsabilitat? Com veuen a partir d'aquest moment als altres éssers humans? Què en pensen de la vida? Poden dormir? Tenen el cor de ferro? Ploren?

Bé, aquesta visió que tinc segur que respon a la idea romàntica del científic "boig" turmentat i hipersensible que representava el doctor Victor Frankenstein però ella em va respondre amb total sentit comú  i sensatesa (aspecte que he trobat a la majoria dels doctors/es que m'han hagut de suportar). Una de les coses, però, que em va dir em va deixar pensant fins avui dia... vaig imaginar la situació i no la puc oblidar.

Ai, la imaginació...Però com se li passa pel cap a un hipocondríac total com jo preguntar res sobre aquests temes??? Amb el poquet que em costa desvariejar i imaginar les pitjors coses?!!! Jo que em desmaio amb una xeringa o imaginant una operació.

Em fa tanta i tanta por com fascinació.

Però no ho puc evitar, així que si teniu una bona història per explicar-me, no ho dubteu! us espero!!!

Quan et trobes molt malament que poquet importen la resta de coses. A tots els que us dediqueu a fer que la vida de les persones sigui millor...gràcies!!! Us admiro molt.

"Em fa tanta por com fascinació"

"Quan et trobes malament que poquet importen la resta de coses"

Anilines i tinta xinesa sobre paper

Una reflexión hecha en clase de ilustración sobre el hecho de que el artista se tiene que fijar absolutamente en todo. En aquellos pequeños detalles que normalmente pasan desapercibidos, en los sentimientos y como éstos afectan la gestualidad, etc...pasó que hace poco que conversé con una chica estudiante de medicina, futura gran doctora.
La cosa es que le pregunté sobre cómo se le iba el tema de las prácticas y de qué sentimientos y sensaciones le venían a la mente trabajando con los cadáveres...cortar, ver, tocar,...
¿Qué puede sentir alguien que tiene la vida y la muerte tanto cerca, y en muchas ocasiones, en sus manos? ¿Sensación de poder total? ¿Nihilismo absoluto? ¿Angustia? ¿Responsabilidad? ¿Cómo ven a partir de este momento a los otros seres humanos? ¿Qué piensan de la vida? ¿Pueden dormir? ¿Tienen el corazón de hierro? ¿Lloran?
Bien, esta visión que tengo seguro que responde a la idea romántica del científico "loco" atormentado e hipersensible que representaba el doctor Victor Frankenstein, pero ella me respondió con total sentido común y sensatez (aspecto que he encontrado a la mayoría de los doctores/as que me han tenido que soportar). Una de las cosas, pero, que me dijo me dejó pensando hasta hoy día... imaginé la situación y no la puedo olvidar.
Ay, la imaginación...¿Pero cómo se le pasa a un hipocondríaco total como yo preguntar nada sobre estos temas??? ¡Con lo poco que me cuesta desvariar e imaginar las peores cosas!!! Yo que me desmayo con una jeringuilla o imaginando una operación.
Me da tanto miedo como fascinación.
Pero no lo puedo evitar, así que si tenéis una buena historia para explicarme, no lo dudéis! os espero!!!
Cuando te encuentras muy mal que poquito importan el resto de cosas. A todos los que os dedicáis a hacer que la vida de las personas sea mejor...gracias!!! Os admiro mucho

SEMPRE BUSCANT

Acrílic sobre paper

DE QUAN SENTÍEM QUE EL FRED DESAPAREIXERIA - DE CUANDO SENTÍAMOS QUE EL FRÍO DESAPARECERÍA

Va arribar el fred tallant, i amb ell el dolor del camí, la recerca i la desesperació. Trobar-se amb la bruixa era únicament el més petit dels seus problemes. 
Gerda va pensar en quin era aquell sentiment que la feia avançar sense pensar, el que feia que es fongués la neu al seu pas...no sabia si aquell sentiment desapareixeria en arribar o es faria encara més fort.