08 d’agost 2013

BON ESTIU!

Aquarel·la sobre paper
Gràcies a l'Ignasi Blanch per la proposta! Un gran artista, un gran professor i molt bona persona.
Trenta cinc il·lustradors dibuixen i pinten directament als sostres de les habitacions, parets i passadissos de 2 plantes de pediatria dels Caps de la Guineueta i el Besòs de Barcelona.
L’il·lustrador Ignasi Blanch coordina el projecte “Centres mèdics il·lustrats”. Una proposta de l’Institut Català de la Salut (Àmbit d’atenció primària de Barcelona Ciutat) i de l’Àrea d’atenció a les persones de la Diputació de Barcelona. Tots els il·lustradors són alumnes de l’Ignasi Blanch a Escola de la Dona. Més informació, fotos i l'article del Blog Llibres al replà. AQUÍ
El 29 de juny de 2013 es va realitzar la pintada del CAP Besòs



Gracias a Ignasi Blanch por la propuesta! Treinta y cinco ilustradores dibujan y pintan directamente en las habitaciones, paredes y pasillos de 2 plantas de pediatría de los CAP de la Guineueta y el Besòs de Barcelona.El ilustrador Ignasi Blanch coordina el proyecto “Centros médicos ilustrados”. Una propuesta del Instituto Catalán de la Salud (Ámbito de atención primaria de Barcelona Ciutat) y del área de atención a las personas de la Diputación de Barcelona. Todos los ilustradores son alumnos de Ignasi Blanch en l'Escola de la Dona.

13 de juliol 2013





Aquestes il·lustracions les vaig realitzar per a DEC IDIOMES. 
Haver de definir un país amb uns quants personatges, elements arquitectònics i paisatges va ser un divertit repte. Així va quedar l'adhesiu final amb la composició i logo que vaig realitzar. Desitjo que us agradi!



Estas ilustraciones las realizé para DEC IDIOMES. Tener que definir un país con unos cuantos personajes, elementos arquitectónicos i paisajes fue un divertido reto. Deseo que os gusten

19 de juny 2013

MARIE DE MONTPELLIER

Aquarel·la i gouache sobre paper
Merci Montpellier! Merci pour votre accueil! Ils ont été des jours magnifiques et l'exposition a été fantastique!
Ne manquez pas de connaître la vie de Marie de Montpellier, la mère de Jaumes I. Une vie incroyable!

Gràcies Montpellier per la vostra rebuda! Han estat uns dies magnífics i l'exposició ha quedat fantàstica!
No deixeu de conèixer la vida de Maria de Montpellier, mare de Jaume I. Una vida increïble!

¡Gracias Montpellier por vuestra acogida! ¡Han sido  dias magníficos y la exposición ha quedado fantástica!
No dejéis de conocer la vida de Maria de Montpellier, la madre de Jaume I. ¡Una vida increíble!

09 de juny 2013

T'ESTIMARÉ SEMPRE

Aquerel·la sobre paper
Nova pintura que es podrà veure per primera vegada a la Galerie Saint-Ravy a Montpellier el proper 14 de juny a les 18.30h.

31 de maig 2013

SÉ QUE HO TENS TU

Aquarel·la sobre paper
El proper 14 de juny exposaré a la Galerie St Ravy de Montpellier conjuntament amb el prestigiós escultor i pintor Clemente Ochoa. Podreu veure, per exemple, aquesta obra.

A més, dintre de la festa de les Villes Jumelles, romandré  com a un dels representants de la ciutat de Barcelona al seu estand realitzant tallers de pintura a partir de la meva obra.
Esteu convidats!

12 d’abril 2013

RENDEZ-NOUS LA LUMIÈRE

Aquarel·la i grafit sobre paper 70x30cm
Clica per fer més gran la imatge
Van viatjar buscant l'esperança, 
intentant recuperar la seva dignitat, 
buscant de nou la seva llum. 

Dedicat a la il·lustradora Elena Orozco:



Viajaron buscando la esperanza,
intentando recuperar su dignidad,
buscando de nuevo su luz.

10 d’abril 2013

NO EM FACIS MAL, SI US PLAU


Aquesta il·lustració és per al blog La piscina il·lustrada.
Es tracta d'un projecte pensat i ideat per l'il·lustrador i professor d'il·lustració Ignasi Blanch per tal de crear una plataforma de comunicació, intercanvi de propostes i idees entre il·lustradors que coneix personalment de Medellín (Colombia) i de Barcelona (Catalunya).

Feu un cop d'ull perquè hi trobareu il·lustracions meravelloses!

Gràcies Ignasi!!!

06 d’abril 2013

MELANCOCIRCUS - Dos microcontes

VIDA DE PALLASSO - VIDA DE PAYASO
Quan la veia el seu cor de pallasso s'encongia
Cuando la veía su corazón de payaso se encogía


Però no s'atrevia a dir-li res...
Pero no se atrevía a decirle nada...



BALLANT ES VIU MILLOR - BAILANDO SE VIVE MEJOR
Ell deixava pistes constantment
Él dejaba pistas constantemente


Però ella s'estimava més sentir el seu propi ritme i ballar la vida
Pero ella prefería sentir su propio ritmo y bailar la vida

Tinta, anilines i gouache sobre paper


07 de març 2013

LA FLAUTA MÀGICA I LA PLOMA MÀGICA DE CRISTINA LOSANTOS

Tamino adormit hipnotitzat per la serp, les fades observen...Papageno s'acosta.
Aquarel·la sobre paper

Aquesta il·lustració està realitzada dintre del trimestre que tenim l'honor de passar amb la Cristina Losantos. Tot un exemple de professionalitat en la il·lustració i una magnífica persona. Crec que compartim el gust per les òperes de Mozart! Gràcies Cristina per compartir tots els teus coneixements!

12 de febrer 2013

K. I "EL PROCÉS" DE KAFKA


Kafka em sembla un geni. Realment em va fascinar aquest llibre. De vegades et sents un veritable K.

02 de febrer 2013

IGOR - UN CONTE D'ANTONIO VENTURA


Ja està aquí IGOR el llibre que amb un conte de l'escriptor, artista i professor Antonio Ventura hem il·lustrat un grup d'artistes alumnes de les classes d'il·lustració de l'Escola de la Dona dirigides per l'Ignasi Blanch.
Un trimestre amb l'Antonio d'anàlisi de l'àlbum il·lustrat, ha estat per a que aquest llibre fos realitat. 
Aquí us presento la meva il·lustració del conte.
Gràcies a l'Antoni, l'Ignasi i al personal de l'editorial El jinete azul que han fet el projecte realitat.
El llibre es presentarà aviat mundialment!
Si en voleu un exemplar m'ho feu saber!

27 de setembre 2012

UN BON MATÍ DE DIUMENGE


Tinta i anilines sobre paper

Era el dia, ja s'acostava. La darrera hora, el darrer minut, el darrer segon... 
A la seva ment molts records; Quan era feliç a la casa, al poble. Quan jugava sense sentir la pressió del rellotge. Les primeres pors... què era allò? El primer amor. La universitat i com el va conèixer, el seu primer cafè. Desprès, l'intent de canviar, fugir però en la direcció equivocada. La boda...envellir.

Tothom la mirava, aquella massa de gent, aquell fang, aquella tristor.

- Què faig? - va pensar.

I abans d'arribar a l'altar va decidir que aquell seria un gran dia, un bon matí de diumenge. Un dia per celebrar l'aire, la gespa, les flors!

Van cridar, però no la van seguir. Potser tothom volia fer el mateix que ella però ningú s'atrevia.

06 de setembre 2012

MOBY DICK


Ahab no deixava mai de tenir present en el seu esperit la captura de Moby Dick. Estava disposat a sacrificar tots els interessos humans a aquesta passió.

                                                                                           Moby Dick - Herman Melville 

Ahab no dejaba nunca de tener presente en su espíritu la captura de Moby Dick. Estaba dispuesto a sacrificar todos los intereses humanos a esta pasión.
                                                                                                         Moby Dick - Herman Melville 

14 d’agost 2012

HEATHCLIFF

Tinta i anilines sobre paper

He dashed his head against the knotted trunk; and, lifting up his eyes, howled, not like a man, but like a savage beast getting goaded to death with knives and spears.
Wuthering Heights - Emily Brontë

Es va llençar de cap contra el tronc nuós, i, alçant els ulls, va udolar, no com un home, sinó com una bèstia salvatge provocant a la mort amb ganivets i llances.
Cims borrascosos - Emily Brontë

Se lanzó de cabeza contra el tronco nudoso, y, alzando los ojos, aulló, no como un hombre, sino como una bestia salvaje provocando a la muerte con cuchillos y lanzas.
Cumbres borrascosas - Emily Brontë

12 de juny 2012

ROMEU I JULIETA




                                         TIBALD
                                          Estic a punt!
                                                          Desembeina            
                                         ROMEO
                                          Mercutio, amic, deixa l'espasa.

                                        MERCUTIO
                                         Vinga , noi, deixa'm veure l'estocada!
                                                         Lluiten
                                        ROMEO
                                         Treu l'espasa Benvolio, atura'ls!
                                         Amics, si us plau, oblideu aquest greuge.
                                         Tibald, Mercutio, el Príncep ha dit clar
                                         que no volia lluites als carrers.
                                         Deixeu-ho ja, Tibald, Mercutio!

Aquesta escena representa la lluita entre Tibald i Mercutio. Romeu intentarà fer alguna cosa però...
Per a mi el drama, la tragèdia, resideix en l'orgull, la violència i l'ànsia de poder de molts éssers humans. La conseqüència lògica és la mort, la destrucció, el no res.
  

24 de maig 2012

DE NIT...AL BOSC

Tinta, anilites i gouache sobre paper
De com en Hansel i la Gretel van estar a punt de trobar-se a la Caputxeta que quasi descobreix al Polzet!
Creieu en les coincidències?

07 de maig 2012

PRIMAVERA

La situació era insostenible...algú s'havia de llençar
La situación era insostenible...alguien se tenía que lanzar
Anilines i gouache sobre paper

17 d’abril 2012

11 de gener 2012

A LA DERIVA

Us heu sentit mai així? - ¿Os habéis sentido alguna vez así?
Anilina i gouache sobre paper

Una reflexió feta a classe d'il·lustració sobre el fet de que l'artista s'ha de fixar en absolutament tot. En aquells petits detalls que normalment passen desapercebuts, en els sentiments i com aquests afecten la gestualitat, etc...va passar que farà poquet vaig conversar amb una noia estudiant de medecina, futura gran doctora.


La cosa és que li vaig preguntar com l'hi anava el tema de les pràctiques i de quins sentiments i sensacions li venien a la ment treballant amb els cadàvers...Tallar, veure, tocar,...

Què pot sentir algú que té la vida i la mort tant a prop, i en moltes ocasions, a les seves mans? Sensació de poder total? Nihilisme absolut? Angoixa? Responsabilitat? Com veuen a partir d'aquest moment als altres éssers humans? Què en pensen de la vida? Poden dormir? Tenen el cor de ferro? Ploren?

Bé, aquesta visió que tinc segur que respon a la idea romàntica del científic "boig" turmentat i hipersensible que representava el doctor Victor Frankenstein però ella em va respondre amb total sentit comú  i sensatesa (aspecte que he trobat a la majoria dels doctors/es que m'han hagut de suportar). Una de les coses, però, que em va dir em va deixar pensant fins avui dia... vaig imaginar la situació i no la puc oblidar.

Ai, la imaginació...Però com se li passa pel cap a un hipocondríac total com jo preguntar res sobre aquests temes??? Amb el poquet que em costa desvariejar i imaginar les pitjors coses?!!! Jo que em desmaio amb una xeringa o imaginant una operació.

Em fa tanta i tanta por com fascinació.

Però no ho puc evitar, així que si teniu una bona història per explicar-me, no ho dubteu! us espero!!!

Quan et trobes molt malament que poquet importen la resta de coses. A tots els que us dediqueu a fer que la vida de les persones sigui millor...gràcies!!! Us admiro molt.
"Em fa tanta por com fascinació"
"Quan et trobes malament que poquet importen la resta de coses"
Anilines i tinta xinesa sobre paper
Una reflexión hecha en clase de ilustración sobre el hecho de que el artista se tiene que fijar absolutamente en todo. En aquellos pequeños detalles que normalmente pasan desapercibidos, en los sentimientos y como éstos afectan la gestualidad, etc...pasó que hace poco que conversé con una chica estudiante de medicina, futura gran doctora.
La cosa es que le pregunté sobre cómo se le iba el tema de las prácticas y de qué sentimientos y sensaciones le venían a la mente trabajando con los cadáveres...cortar, ver, tocar,...
¿Qué puede sentir alguien que tiene la vida y la muerte tanto cerca, y en muchas ocasiones, en sus manos? ¿Sensación de poder total? ¿Nihilismo absoluto? ¿Angustia? ¿Responsabilidad? ¿Cómo ven a partir de este momento a los otros seres humanos? ¿Qué piensan de la vida? ¿Pueden dormir? ¿Tienen el corazón de hierro? ¿Lloran?
Bien, esta visión que tengo seguro que responde a la idea romántica del científico "loco" atormentado e hipersensible que representaba el doctor Victor Frankenstein, pero ella me respondió con total sentido común y sensatez (aspecto que he encontrado a la mayoría de los doctores/as que me han tenido que soportar). Una de las cosas, pero, que me dijo me dejó pensando hasta hoy día... imaginé la situación y no la puedo olvidar.
Ay, la imaginación...¿Pero cómo se le pasa a un hipocondríaco total como yo preguntar nada sobre estos temas??? ¡Con lo poco que me cuesta desvariar e imaginar las peores cosas!!! Yo que me desmayo con una jeringuilla o imaginando una operación.
Me da tanto miedo como fascinación.
Pero no lo puedo evitar, así que si tenéis una buena historia para explicarme, no lo dudéis! os espero!!!
Cuando te encuentras muy mal que poquito importan el resto de cosas. A todos los que os dedicáis a hacer que la vida de las personas sea mejor...gracias!!! Os admiro mucho

22 de desembre 2011

DE QUAN SENTÍEM QUE EL FRED DESAPAREIXERIA - DE CUANDO SENTÍAMOS QUE EL FRÍO DESAPARECERÍA



Va arribar el fred tallant, i amb ell el dolor del camí, la recerca i la desesperació. Trobar-se amb la bruixa era únicament el més petit dels seus problemes. 
Gerda va pensar en quin era aquell sentiment que la feia avançar sense pensar, el que feia que es fongués la neu al seu pas...no sabia si aquell sentiment desapareixeria en arribar o es faria encara més fort.


14 de desembre 2011

LA PETITA ADORMIDA - LA PEQUEÑA DORMIDA


Estava tan cansada de fugir que va decidir quedar-se a dormir al costat d'aquell gran arbre. Havia estat un dia intens i difícil per a un ésser tan fràgil i petit. Un d'aquells dies que es recorden durant tota la vida. 
Ara era moment de descansar, d'aprendre dels fets i d'assumir el futur. 
Un nou dia estava a punt d'aparèixer.


Aquesta il·lustració em va portar una molta  feina! Vaig dormir molt poquet. És una de les tasques que estem realitzant per a les classes que fem aquest trimestre amb el Roger Olmos. Treballàvem en com a partir d'una ambientació podem entendre la psicologia d'un personatge.  Està realitzada a pinzell (molt primets) amb anilines i gouache sobre paper (Din A3)
Desprès de treballar arribo a casa i a il·lustrar. El cos i la ment estan esgotats però t'hi has de posar, no ho pots evitar! De vegades entres en una espècie de trànsit difícil d'explicar. Per què això de pintar? Podria estar fent altres coses! Podria fer com moltes altres persones, per què esgotar-se així? Anar a dormir molt tard, aixercar-se i seguir... i la ment pensant a totes hores en aquella pinzellada, en quins colors, en com continuar...molts entendreu de que parlo. No cal dedicar-se a l'art, crec que és una qüestió de passió i/o de manera de viure. No es pot estar sense fer-ho, és la nostra vida.
Bé desitjo que us agradi, per sort tinc la certesa de que es pot millorar.


Us deixo el procés de creació. M'agrada molt que els artistes expliquin la seva tècnica, la seva manera de fer, etc. Crec que permet el creixement personal i el dels altres. Perdoneu la qualitat de les fotos!






Estaba tan cansada de huir que decidió quedarse a dormir junto a aquel gran árbol. Había sido un día intenso y difícil para un ser tan frágil y pequeño. Uno de aquellos días que se recuerdan durante toda la vida.
Ahora era momento de descansar, de aprender de los hechos y de asumir el futuro.
Un nuevo día estaba a punto de aparecer.

Esta ilustración me dió un mucho trabajo! Dormí muy poquito. Es una de las tareas que estamos realizando para las clases de este trimestre con Roger Olmos. Trabajábamos en cómo partir de una ambientación podemos entender la psicología de un personaje. Está realizada a pincel (muy finos) con anilinas y gouache sobre papel (Din A3)
Después de trabajar llego a casa y a ilustrar. El cuerpo y la mente están agotados pero te tienes que poner, no lo puedes evitar! A veces entras en una especie de trance difícil de explicar. Por qué ésto de pintar? Podría estar haciendo otras cosas! Podría hacer como otras muchas personas, por qué agotarse así? Ir a dormir muy tarde, levantarser y seguir... y la mente pensande a todas horas en aquella pincelada, en qué colores, en cómo continuar...muchos entenderéis de qué hablo. No hay que dedicarse al arte, creo que es una cuestión de pasión y/o de manera de vivir. No se puede estar sin hacerlo, es nuestra vida.
Bien deseo que os guste, por suerte tengo la certeza de que se puede mejorar.

Os dejo el proceso de creación. Me gusta mucho que los artistas expliquen su técnica, su manera de hacer, etc. Creo que permite el crecimiento personal y el de los otros. Perdonad la calidad de las fotos!

30 de novembre 2011

LA VIDA EN UNES QUANTES LLETRES - LA VIDA EN UNAS CUANTAS LETRAS



Aquesta il·lustració està realitzada per a un article que parla de les biografies i del seu fet sociològic; com canvia la seva manera de realitzar-les segons els temps que transcorren, com agradava ésser recordat, com es fa ara, etc


La il·lustració fa referència al fet de néixer, viure i morir i desprès tot empaquetat en un llibre! Fantàstic! Crec que la vida de totes les persones és apassionant, de tots en podríem fer un llibre. Què en sabem de la persona a la que li comprem el pa? i on va i a què es dedica aquell o aquella? Què ha portat a aquell ésser a ser una bona persona o no?

La reflexió que em faig és com m’agradaria ésser recordat...segur que no dóna per un llibre, ni per un article. Només desitjo que hagi fet somriure a les persones que estimo i he conegut. Perdó per les vegades que no ha estat així...

Els dibuixos en blanc i negre sempre m’han agradat molt, tenen molta força. 
El que més m’agradava de les pintures del meu pare eren les tintes xineses, se li donen molt bé. No cal dir,...o sí cal dir-ho, que tota aquesta dèria del “pinta y colorea” que tinc és gràcies a ell (i a la mare), i la llibertat que vaig tenir a casa seva per fer-ho.
Ja de petit em posava a fer guixots al costat del meu pare mentre ell pintava.
Així que gràcies! Us estimo molt!


Recordo que sempre dibuixava un submarinista i algun tauró. Tenia les tapes dels jocs de taula guixats amb el mateix dibuix. Els animals marins i la vida al mar m'atreia molt i encara avui els documentals sobre balenes són una màxima prioritat!!! Potser vaig ser una tonyina en una altra vida.


Viu i sigues llegit!


Esta ilustración está realizada para un artículo que habla de las biografías y de su hecho sociológico; cómo cambia la manera de realizarlas según los tiempos que transcurren, como gustaba ser recordado, como se hace ahora, etc

La ilustración hace referencia al hecho de nacer, vivir y morir y después todo empaquetado en un libro! Fantástico! Creo que la vida de todas las personas es apasionante, de todos podríamos hacer un libro. Qué sabemos de la persona a la que le compramos el pan? y donde va y a que se dedica aquél o aquella? Qué ha llevado a aquél a ser una buena persona o no?

La reflexión que me hago es cómo me gustaría ser recordado...seguro que no da por un libro, ni para un artículo. Sólo deseo que haya hecho sonreír a las personas que estimo y he conocido. Perdón por las veces que no ha sido así...

Los dibujos en blanco y negro siempre me han gustado mucho, tienen mucha fuerza.
Lo que más me gustaba de las pinturas de mi padre eran las tintas chinas, se le dan muy bien. No hay que decir,...o sí hay que decirlo, que toda esta obsesión del “pinta y colorea” que tengo es gracias a él (y a mi madre) y la libertad que tuve en su casa para hacerlo.
Ya de pequeño me ponía a hacer garabatos junto a mi padre mientras él pintaba.
Así que gracias! Os quiero mucho!

Recuerdo que siempre dibujaba un submarinista y algún tiburón. Tenía las tapas de los juegos de mesa garabateados con el mismo dibujo. Los animales marinos y la vida al mar me atraía mucho y todavía hoy los documentales sobre ballenas son una máxima prioridad!!! Quizás fui un atún en otra vida.



Vive y sé leído!

09 de novembre 2011

CARTELL PER A LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL VALLÈS ORIENTAL

Aquí teniu la imatge que he realitzat pel facebook de les Biblioteques municipals del Vallès Oriental
Gràcies per comptar amb mi!
La tipografia del cartell i el disseny petit dels personatges que es pot veure al facebook són del Dani Gonzalez, que és dissenyador gràfic (el podeu trobar a la biblioteca de Caldes de Montbuí).


Dibuix a tinta colorejat amb Photoshop
Aquí tenéis la imagen que he realizado para el facebook de las Bibliotecas municipales del Vallès Oriental
Gracias por contar conmigo!
La tipografia y el diseño pequeño de los personajes que se puede ver en el facebook son del Dani González, que es diseñador gráfico (lo podéis encontrar en la biblioteca de Caldes de Montbuí). 

NOVA INAUGURACIÓ PRIMART - NUEVA INAUGURACIÓN PRIMARTE

Hi tornem!!!! Aquest dijous 10 de novembre tornem a inaugurar l'exposició Primart en col·laboració amb la  Fundació Mona. Tindrà lloc a la sala Tataricum del Prat de Llobregat a les 20h

Entreu al seu blog!!!





                                                            Aquí podeu veure fotos de l'exposició a la Fundació Mona