EL GAT I EL RATOLÍ FAN VIDA EN COMÚ - EL GATO Y EL RATÓN HACEN VIDA EN COMÚN

Aquí teniu una interessant història dels germans Grimm...
Aquí tenéis una ineresante historia de los hermanos Grimm...

UN PETIT PEIX - UN PEQUEÑO PEZ

A LA DERIVA

Us heu sentit mai així? - ¿Os habéis sentido alguna vez así?

Anilina i gouache sobre paper

Una reflexió feta a classe d'il·lustració sobre el fet de que l'artista s'ha de fixar en absolutament tot. En aquells petits detalls que normalment passen desapercebuts, en els sentiments i com aquests afecten la gestualitat, etc...va passar que farà poquet vaig conversar amb una noia estudiant de medecina, futura gran doctora.

La cosa és que li vaig preguntar com l'hi anava el tema de les pràctiques i de quins sentiments i sensacions li venien a la ment treballant amb els cadàvers...Tallar, veure, tocar,...

Què pot sentir algú que té la vida i la mort tant a prop, i en moltes ocasions, a les seves mans? Sensació de poder total? Nihilisme absolut? Angoixa? Responsabilitat? Com veuen a partir d'aquest moment als altres éssers humans? Què en pensen de la vida? Poden dormir? Tenen el cor de ferro? Ploren?

Bé, aquesta visió que tinc segur que respon a la idea romàntica del científic "boig" turmentat i hipersensible que representava el doctor Victor Frankenstein però ella em va respondre amb total sentit comú  i sensatesa (aspecte que he trobat a la majoria dels doctors/es que m'han hagut de suportar). Una de les coses, però, que em va dir em va deixar pensant fins avui dia... vaig imaginar la situació i no la puc oblidar.

Ai, la imaginació...Però com se li passa pel cap a un hipocondríac total com jo preguntar res sobre aquests temes??? Amb el poquet que em costa desvariejar i imaginar les pitjors coses?!!! Jo que em desmaio amb una xeringa o imaginant una operació.

Em fa tanta i tanta por com fascinació.

Però no ho puc evitar, així que si teniu una bona història per explicar-me, no ho dubteu! us espero!!!

Quan et trobes molt malament que poquet importen la resta de coses. A tots els que us dediqueu a fer que la vida de les persones sigui millor...gràcies!!! Us admiro molt.

"Em fa tanta por com fascinació"

"Quan et trobes malament que poquet importen la resta de coses"

Anilines i tinta xinesa sobre paper

Una reflexión hecha en clase de ilustración sobre el hecho de que el artista se tiene que fijar absolutamente en todo. En aquellos pequeños detalles que normalmente pasan desapercibidos, en los sentimientos y como éstos afectan la gestualidad, etc...pasó que hace poco que conversé con una chica estudiante de medicina, futura gran doctora.
La cosa es que le pregunté sobre cómo se le iba el tema de las prácticas y de qué sentimientos y sensaciones le venían a la mente trabajando con los cadáveres...cortar, ver, tocar,...
¿Qué puede sentir alguien que tiene la vida y la muerte tanto cerca, y en muchas ocasiones, en sus manos? ¿Sensación de poder total? ¿Nihilismo absoluto? ¿Angustia? ¿Responsabilidad? ¿Cómo ven a partir de este momento a los otros seres humanos? ¿Qué piensan de la vida? ¿Pueden dormir? ¿Tienen el corazón de hierro? ¿Lloran?
Bien, esta visión que tengo seguro que responde a la idea romántica del científico "loco" atormentado e hipersensible que representaba el doctor Victor Frankenstein, pero ella me respondió con total sentido común y sensatez (aspecto que he encontrado a la mayoría de los doctores/as que me han tenido que soportar). Una de las cosas, pero, que me dijo me dejó pensando hasta hoy día... imaginé la situación y no la puedo olvidar.
Ay, la imaginación...¿Pero cómo se le pasa a un hipocondríaco total como yo preguntar nada sobre estos temas??? ¡Con lo poco que me cuesta desvariar e imaginar las peores cosas!!! Yo que me desmayo con una jeringuilla o imaginando una operación.
Me da tanto miedo como fascinación.
Pero no lo puedo evitar, así que si tenéis una buena historia para explicarme, no lo dudéis! os espero!!!
Cuando te encuentras muy mal que poquito importan el resto de cosas. A todos los que os dedicáis a hacer que la vida de las personas sea mejor...gracias!!! Os admiro mucho

SEMPRE BUSCANT

Acrílic sobre paper

DE QUAN SENTÍEM QUE EL FRED DESAPAREIXERIA - DE CUANDO SENTÍAMOS QUE EL FRÍO DESAPARECERÍA

Va arribar el fred tallant, i amb ell el dolor del camí, la recerca i la desesperació. Trobar-se amb la bruixa era únicament el més petit dels seus problemes. 
Gerda va pensar en quin era aquell sentiment que la feia avançar sense pensar, el que feia que es fongués la neu al seu pas...no sabia si aquell sentiment desapareixeria en arribar o es faria encara més fort.

T'HE TROBAT - TE HE ENCONTRADO

LA PETITA ADORMIDA - LA PEQUEÑA DORMIDA

Estava tan cansada de fugir que va decidir quedar-se a dormir al costat d'aquell gran arbre. Havia estat un dia intens i difícil per a un ésser tan fràgil i petit. Un d'aquells dies que es recorden durant tota la vida. 
Ara era moment de descansar, d'aprendre dels fets i d'assumir el futur. 
Un nou dia estava a punt d'aparèixer.


Aquesta il·lustració em va portar una molta  feina! Vaig dormir molt poquet. És una de les tasques que estem realitzant per a les classes que fem aquest trimestre amb el Roger Olmos. Treballàvem en com a partir d'una ambientació podem entendre la psicologia d'un personatge.  Està realitzada a pinzell (molt primets) amb anilines i gouache sobre paper (Din A3)
Desprès de treballar arribo a casa i a il·lustrar. El cos i la ment estan esgotats però t'hi has de posar, no ho pots evitar! De vegades entres en una espècie de trànsit difícil d'explicar. Per què això de pintar? Podria estar fent altres coses! Podria fer com moltes altres persones, per què esgotar-se així? Anar a dormir molt tard, aixercar-se i seguir... i la ment pensant a totes hores en aquella pinzellada, en quins colors, en com continuar...molts entendreu de que parlo. No cal dedicar-se a l'art, crec que és una qüestió de passió i/o de manera de viure. No es pot estar sense fer-ho, és la nostra vida.
Bé desitjo que us agradi, per sort tinc la certesa de que es pot millorar.


Us deixo el procés de creació. M'agrada molt que els artistes expliquin la seva tècnica, la seva manera de fer, etc. Crec que permet el creixement personal i el dels altres. Perdoneu la qualitat de les fotos!

Open publication - Free publishing - More illustration

Estaba tan cansada de huir que decidió quedarse a dormir junto a aquel gran árbol. Había sido un día intenso y difícil para un ser tan frágil y pequeño. Uno de aquellos días que se recuerdan durante toda la vida.
Ahora era momento de descansar, de aprender de los hechos y de asumir el futuro.
Un nuevo día estaba a punto de aparecer.
Esta ilustración me dió un mucho trabajo! Dormí muy poquito. Es una de las tareas que estamos realizando para las clases de este trimestre con Roger Olmos. Trabajábamos en cómo partir de una ambientación podemos entender la psicología de un personaje. Está realizada a pincel (muy finos) con anilinas y gouache sobre papel (Din A3)
Después de trabajar llego a casa y a ilustrar. El cuerpo y la mente están agotados pero te tienes que poner, no lo puedes evitar! A veces entras en una especie de trance difícil de explicar. Por qué ésto de pintar? Podría estar haciendo otras cosas! Podría hacer como otras muchas personas, por qué agotarse así? Ir a dormir muy tarde, levantarser y seguir... y la mente pensande a todas horas en aquella pincelada, en qué colores, en cómo continuar...muchos entenderéis de qué hablo. No hay que dedicarse al arte, creo que es una cuestión de pasión y/o de manera de vivir. No se puede estar sin hacerlo, es nuestra vida.
Bien deseo que os guste, por suerte tengo la certeza de que se puede mejorar.

Os dejo el proceso de creación. Me gusta mucho que los artistas expliquen su técnica, su manera de hacer, etc. Creo que permite el crecimiento personal y el de los otros. Perdonad la calidad de las fotos!

LA VIDA EN UNES QUANTES LLETRES - LA VIDA EN UNAS CUANTAS LETRAS

Aquesta il·lustració està realitzada per a un article que parla de les biografies i del seu fet sociològic; com canvia la seva manera de realitzar-les segons els temps que transcorren, com agradava ésser recordat, com es fa ara, etc


La il·lustració fa referència al fet de néixer, viure i morir i desprès tot empaquetat en un llibre! Fantàstic! Crec que la vida de totes les persones és apassionant, de tots en podríem fer un llibre. Què en sabem de la persona a la que li comprem el pa? i on va i a què es dedica aquell o aquella? Què ha portat a aquell ésser a ser una bona persona o no?

La reflexió que em faig és com m’agradaria ésser recordat...segur que no dóna per un llibre, ni per un article. Només desitjo que hagi fet somriure a les persones que estimo i he conegut. Perdó per les vegades que no ha estat així...

Els dibuixos en blanc i negre sempre m’han agradat molt, tenen molta força. 
El que més m’agradava de les pintures del meu pare eren les tintes xineses, se li donen molt bé. No cal dir,...o sí cal dir-ho, que tota aquesta dèria del “pinta y colorea” que tinc és gràcies a ell (i a la mare), i la llibertat que vaig tenir a casa seva per fer-ho.

Ja de petit em posava a fer guixots al costat del meu pare mentre ell pintava.

Així que gràcies! Us estimo molt!


Recordo que sempre dibuixava un submarinista i algun tauró. Tenia les tapes dels jocs de taula guixats amb el mateix dibuix. Els animals marins i la vida al mar m'atreia molt i encara avui els documentals sobre balenes són una màxima prioritat!!! Potser vaig ser una tonyina en una altra vida.


Viu i sigues llegit!


Esta ilustración está realizada para un artículo que habla de las biografías y de su hecho sociológico; cómo cambia la manera de realizarlas según los tiempos que transcurren, como gustaba ser recordado, como se hace ahora, etc

La ilustración hace referencia al hecho de nacer, vivir y morir y después todo empaquetado en un libro! Fantástico! Creo que la vida de todas las personas es apasionante, de todos podríamos hacer un libro. Qué sabemos de la persona a la que le compramos el pan? y donde va y a que se dedica aquél o aquella? Qué ha llevado a aquél a ser una buena persona o no?

La reflexión que me hago es cómo me gustaría ser recordado...seguro que no da por un libro, ni para un artículo. Sólo deseo que haya hecho sonreír a las personas que estimo y he conocido. Perdón por las veces que no ha sido así...

Los dibujos en blanco y negro siempre me han gustado mucho, tienen mucha fuerza.
Lo que más me gustaba de las pinturas de mi padre eran las tintas chinas, se le dan muy bien. No hay que decir,...o sí hay que decirlo, que toda esta obsesión del “pinta y colorea” que tengo es gracias a él (y a mi madre) y la libertad que tuve en su casa para hacerlo.
Ya de pequeño me ponía a hacer garabatos junto a mi padre mientras él pintaba.
Así que gracias! Os quiero mucho!

Recuerdo que siempre dibujaba un submarinista y algún tiburón. Tenía las tapas de los juegos de mesa garabateados con el mismo dibujo. Los animales marinos y la vida al mar me atraía mucho y todavía hoy los documentales sobre ballenas son una máxima prioridad!!! Quizás fui un atún en otra vida.


Vive y sé leído!

CARTELL PER A LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL VALLÈS ORIENTAL

Aquí teniu la imatge que he realitzat pel facebook de les Biblioteques municipals del Vallès Oriental
Gràcies per comptar amb mi!
La tipografia del cartell i el disseny petit dels personatges que es pot veure al facebook són del Dani Gonzalez, que és dissenyador gràfic (el podeu trobar a la biblioteca de Caldes de Montbuí).

Dibuix a tinta colorejat amb Photoshop

Aquí tenéis la imagen que he realizado para el facebook de las Bibliotecas municipales del Vallès Oriental

Gracias por contar conmigo!
La tipografia y el diseño pequeño de los personajes que se puede ver en el facebook son del Dani González, que es diseñador gráfico (lo podéis encontrar en la biblioteca de Caldes de Montbuí). 

NOVA INAUGURACIÓ PRIMART - NUEVA INAUGURACIÓN PRIMARTE

Hi tornem!!!! Aquest dijous 10 de novembre tornem a inaugurar l'exposició Primart en col·laboració amb la  Fundació Mona. Tindrà lloc a la sala Tataricum del Prat de Llobregat a les 20h

Entreu al seu blog!!!

http://www.tataricum.blogspot.com/

 

 

                                                            Aquí podeu veure fotos de l'exposició a la Fundació Mona

INAUGURACIÓ PRIMART!!!

Ja comença a voltar PRIMART!!! El 30 d'octubre s'inaugura!

14 il·lustradors hem tingut la sort de realitzar una obra amb ximpancés de la fundació MONA.

Gràcies a la fundació i a l'Ignasi Blanch per fer-ho realitat!
Podreu trobar tot el procès de treball dels 14 il·ustradors a:


primartefundaciomona.blogspot.com

He participat amb el ximpancé Juan per realitzar aquesta il·lustració

 

Aquesta és la pintura original del ximpancé Juan amb el meu primer esboç

L'artista Juan

VISITA A LA FUNDACIÓ MONA I SELECCIÓ D'UNA IL·LUSTRACIÓ!

Pintura del ximpanzé Julio

Bé, torno a escriure, aleluia!

Doncs us explicaré com els alumnes de l’Escola de la Dona hem estat convidats per la FUNDACIÓ MONA a visitar les seves instal·lacions, la seva gran tasca i per descomptat els fantàstics animals que allà hi viuen.

Dir-vos que malauradament, i no es cap secret,  existeixen persones que maltracten animals, que els fan servir com una joguina i que els priven de la seva dignitat. D’una part d’aquests animals s’encarrega la fundació. Es tracta de ximpanzés i macacos que s’han fet servir per a programes de televisió, pel circ o com a animals de companyia sense que els seus amos n’hagin tingut la màxima responsabilitat. Per exemple ara mateix està essent utilitzat un ximpanzé al programa “Involución” d’Antena 3 (d’una gran qualitat i humor inteligent...). Tot i que diverses organitzacions han expressat la seva repulsa i han clamat contra aquest fet els d’Antena 3 no han fet ni cas.

La majoria d’aquests animals han acabat en gàbies de menys d’un metre quadrat amb ferides i malalties vàries a més dels danys psicològics irreversibles.

Doncs varem fer la visita gràcies a la intersecció del nostre professor, l’incombustible Ignasi Blanch. Des d’aquí dir-vos que l’Ignasi és un gran pedagog i que cada curs s’encarrega de més d’un centenar d’alumnes repartits en diverses assignatures.

Li hem d’agrair la seva predisposició per motivar-nos amb projectes diferents i el que ens va proposar aquesta vegada té relació amb la FUNDACIÓ MONA.

Sota un sol de justícia la Maria José va tenir a bé mostrar-nos i explicar-nos com funcionava la instal·lació i la vida dels animals, va ser una gran experiència i crec que ens va colpir a tots els que hi erem.

Quina relació té tot això amb la il·lustració?

Es tractava de participar en la selecció de 14 il·lustradors per fer un projecte comú amb la fundació. La manera de participar era fer una il·lustració a partir d’una altra realitzada pel Julio, un ximpanzé de la fundació. El tema de la il·lustració però seria el medi ambient. Nosaltres podíem fer el que volguéssim a partir de l’obra del Julio, retallar-la per fer collage, pintar-hi a sobre, etc. La pintura que teníem  no era l’original, era una còpia impresa.

Crec que a la majoria ens va fer molt de respecte l’obra del Julio i varem intentar integrar la nostra il·lustració sense trencar el seu esperit.

Els il·lustradors seleccionats tindrien com a premi fer una obra amb un dels residents a la fundació, o sigui que tindríem un ximpanzé artista per realitzar una obra conjunta.
De les obres seleccionades potser es fa una exposició o alguna cosa que promet...sorpresa!!!

Jo vaig realitzar aquesta que us mostro. Em venia de gust contrastar el mon marí de les balenes amb el que hi viuen els ximpanzés. La vaig realitzar amb anilines i gouache sobre paper on estava impresa la imatge d’en Julio. Espero que us agradi!

Per descomptat i per respecte al primer autor primer us he  mostrat la seva , no se si ha millorat gaire...

Il·lustració de l'humà Sergi a partir de la pintura del ximpazé Julio

Anilines i gouache

No se com però m'han seleccionat l'obra!

Gràcies!!!

Bien, vuelvo a escribir ¡Aleluya!

Pues os explicaré como los alumnos de ilustración de la Escuela de la Dona hemos sido invitados por la FUNDACIÓN MONA a visitar sus instalaciones, su gran tarea y por supuesto los fantásticos animales que allí viven.
Deciros que desgraciadamente, y no es ningún secreto, existen personas que maltratan animales, que los usan como un juguete y que los privan de su dignidad. De una parte de estos animales se encarga la fundación. Se trata de chimpancés y macacos que se han usado para programas de televisión, para el circo o como animales de compañía sin que sus amos hayan tenido la máxima responsabilidad. Por ejemplo, ahora mismo está siendo utilizado un chimpancé en el programa “Involución” de Antena 3 (de una gran calidad y humor inteligente...). A pesar de que varias organizaciones han expresado su repulsa y han clamado contra este hecho los de Antena 3 no han hecho ni caso.
La mayoría de estos animales han acabado en jaulas de menos de un metro cuadrado con heridas y enfermedades varias además de los daños psicológicos irreversibles.
Pues hicimos la visita gracias a la intersección de nuestro profesor, el incombustible Ignasi Blanch. Desde aquí deciros que Ignasi es un gran pedagogo y que cada curso se encarga de más de un centenar de alumnos repartidos en varias asignaturas.
Le tenemos que agradecer su predisposición para motivarnos con proyectos diferentes y el que nos propuso esta vez tiene relación con la FUNDACIÓN MONA.
Bajo un sol de justicia Maria José tuvo a bien mostrarnos y explicarnos como funcionaba la instalación y la vida de los animales, fue una gran experiencia y creo que nos afectó a todos los que estábamos.
¿Qué relación tiene todo esto con la ilustración?
Se trataba de participar en la selección de 14 ilustradores para hacer un proyecto común con la fundación. La manera de participar era hacer una ilustración a partir de otra realizada por Julio, un chimpancé de la fundación. El tema de la ilustración sería el medio ambiente. Nosotros podíamos hacer lo que quisiéramos a partir de la obra de Julio, recortarla para hacer collage, pintar encima, etc. La pintura que teníamos no era el original, era una copia impresa.
Creo que a la mayoría nos dio mucho respeto la obra de Julio e intentamos integrar nuestra ilustración sin romper su espíritu.
Los ilustradores seleccionados tendrían como premio hacer una obra con uno de los residentes de la fundación, o sea que tendríamos un chimpancé artista para realizar una obra conjunta.
De las obras seleccionadas igual se realiza una exposición o alguna cosa que promete...¡Sorpresa!
Yo realicé esta que os muestro. Me apetecía contrastar el mundo marino de las ballenas con el que viven los chimpancés. La realicé con anilinas y gouache sobre papel donde estaba imprimida la imagen de Julio. ¡Espero que os guste!
Por supuesto y por respecto al primer autor primero os he muestrado la suya, no se si ha mejorado mucho...
¡No se cómo pero me han seleccionado la obra!
¡Gracias!

EL MERCAT IL·LUSTRAT - EL MERCADO ILUSTRADO

No us perdeu l’exposició “El mercat il·lustrat” que hem preparat els alumnes d’Il·lustració de l’Escola de la dona sota la direcció de l’Ignasi Blanch.

Tots participem amb una obra, us presento la que he fet jo però...les de les meves companyes i companys són millors!!!!

La podreu veure a la llibreria ABRACADABRA a partir del 16 de juny. Inauguració a les 20h!!!

Anilina i gouache daurat sobre paper

No os perdais la exposición "El mercat il·lustrat" que hemos preparado los alumnos de Ilustración de l'Escola de la dona bajo la dirección de Ignasi Blanch.

Todos participamos con una obra, os presento la que he hecho yo pero...las de mis compañeras y compañeros son mejores!!!

La podréis ver en la libreria ABRACADABRA a partir del 16 de junio. ¡Inauguración a las 20h!!!

Escolta si ets valent, a mi em venç - Escucha si eres valiente, a mí me vence

Aquesta elegant cançó de Klaus&Kinski sembla feta per a mi. Si, això ho podeu pensar moltes i molts de vosaltres.
Em posa la pell de gallina i tinc unes ganes irrefrenables de plorar cada cop que l'escolto.
És una mescla d'alegria i malenconia que sento també quan veig les pel·lícules d'Hayao Miyazaki i de l'estudi Ghibli del que espero parlar aviat com a ídol boig.

Sí, tinc síndrome de Peter Pan, sóc immadur, sóc un nen i tot el que vulgui la gent...però no hi puc fer res, ni vull. Desitjo veure la vida sempre així.

Si coneixes la felicitat ploraràs d'alegria recordant-la

Si conoces la felicidad llorarás de alegria recordándola

Esta elegante canción de Klaus&Kinski parece hecha para mí. Si, ésto lo podéis pensar muchas y muchos de vosotros.

Me pone la piel de gallina y tengo unas ganas irrefrenables de llorar cada vez que la escucho.

Es una mezcla de alegría y melancolía que siento también cuando veo las películas de Hayao Miyazaki y del estudio Ghibli del que espero hablar pronto como ídolo loco.

Sí, tengo síndrome de Peter Pan, soy immadur, soy un niño y todo el que quiera la gente...pero no puedo hacer nada, ni quiero. Deseo ver la vida siempre así.

EL PIRATA BARBANEGRA VIU! - ¡EL PIRATA BARBANEGRA VIVE!

Tinta, anilina i gouache sobre paper

S'acosten unes noves eleccions i...no se per què he pensat en aquesta il·lustració...
Es tracta d'Edward Teach, més conegut com el pirata Barbanegra. El més temut dels  pirates. Segons diuen s'encenia metxes al cabell per fer molta més por. D'altres pirates menteixen, amenacen subtilment o aprofiten per començar a fer obres quan han tingut quatre anys per fer-ho. 
Sempre hi haurà pirates, no us ho descobriré jo ara. Si Barbanegra visqués ara també trobaríem la seva imatge penjada a un fanal. És provable que ell hagués estat més sincer, seguint el jurament dels pirates, anunciant-se així: Vota Barbanegra, et treuré els diners, m'aprofitaré del poble juntament amb la meva tripulació , tu ho sabràs i no diràs res perquè sinó pot perillar el teu futur. Ah! I quan marxi ja tindre el meu tresor amagat a una illa.


I de pirates en sap i molt el Jordi Vila Delclòs, il·lustrador que hem tingut al segon trimestre del taller d'il·lustració de l'Escola de la dona. Amant de l'obra d'Hugo Pratt entre d'altres, crea amb el seu traç ràpid i viu imatges que semblen inacabades (tot el contrari) però que gaudeixen d'una gran frescor.
Ens ha donat pistes de com ser més professionals, de com millorar el dibuix i com controlar la perspectiva. Així que gràcies Jordi.
En posteriors entrades us mostraré alguns exercicis que he realitzat per les seves sessions.


Nota: Per pirata (o patata) jo, que no actualitzo el blog!!! Gràcies a la meva amiga Cristina S. que em dóna ànims* amb persistència per fer-ho i continuar!!!
* Entre d'altres persones

Previ de llapis i tinta

Se acercan unas nuevas elecciones y...no se por qué he pensado en esta ilustración...

Se trata de Edward Teach, más conocido como el pirata Barbanegra. El más temido de los piratas. Según dicen se encendía mechas en el pelo para dar más miedo. Otros piratas mienten, amenazan sutilmente o aprovechan para empezar a hacer obras cuando han tenido cuatro años para hacerlo. 

Siempre habrá piratas, no os lo descubriré yo ahora. Si Barbanegra viviera ahora también encontraríamos su imagen colgada en una farola. Es provable que él hubiera sido más sincero, siguiendo el juramento de los piratas, anunciándose así: Vota Barbanegra, te quitaré el dinero, me aprovecharé del pueblo junto con mi tripulación , tú lo sabrás y no dirás nada porque sino puede peligrar tu futuro. ¡Ah! Y cuando me marche ya tendré mi tesoro escondido en una isla.

Y de piratas sabe y mucho lo Jordi Vila Delclòs, ilustrador que hemos tenido en el segundo trimestre del taller de ilustración de l'Escola de la dona. Amante de la obra de Hugo Pratt entre otros, crea con su trazo rápido y vivo imágenes que parecen inacabadas (todo lo contrario) pero que disfrutan de una gran frescura.

Nos ha dado pistas de cómo ser más profesionales, de cómo mejorar el dibujo y cómo controlar la perspectiva. Así que gracias Jordi.

En posteriores entradas os mostraré algunos ejercicios que he realizado por sus sesiones.

Nota: Para pirata (o patata) yo, que no actualizo el blog!!! Gracias a mi amiga Cristina S. que me da ánimos para hacerlo* con persistencia y continuar!!!

*Entre otras personas

VOTA BARBANEGRA

Us vigilo, un petó cordial!

Os vigilo ¡un beso cordial!

No hem diguis que mai l'has vist perquè no m'ho crec - No me digas que nunca la has visto porque no me lo creo

De vegades penso en aquell "No-res" que va descriure Michael Ende (tot el meu afecte i respecte) a "La història interminable", penso i tinc una mena de sentiment depriment-nihilista. Michael Ende parlava del "no res" com a metàfora la manca d'imaginació bàsicament però quan hi penses pots trobar una cosa encara més fosca, per si no en tens prou... 
No sé per què però de vegades puc pensar i imaginar les coses més horribles i que no em deixen gaire tranquil, em sorprèn negativament la facilitat que tinc. Sovint em passa quan intento racionalitzar les coses aspecte que fa que entri en un bucle continu d'imatges i pensaments nefastos. Penso força en la mort, en la manera de morir, en els éssers estimats, el sentit de les coses, cap on vaig,...un malson!
Un gravat que no oblido mai i amb el que m'identifico és el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Trobo una genialitat aquesta obra i encara més el seu títol. 

Les persones que em coneixen saben que també m'agrada moltíssim una pintura de la Quinta del sordo del mateix Goya en la que es pot veure un gos.

Moltes vegades, més de les que voldria, em sento igual que els personatges d'aquestes obres. Em considero una persona alegre, optimista i que intenta no prendre's gaire seriosament la nostra societat de plàstic però mireu, tothom té els seus dies, oi?


No se si us passa el mateix, però crec que ningú es salva i que tothom a vist el No-res alguna vegada.


A veces pienso en aquella "La nada" que describió Michael Ende (todo mi afecto y respeto) en "La historia interminable". Pienso y tengo un tipo de sentimiento deprimente-nihilista. Michael Ende hablaba de "La nada" como metáfora la carencia de imaginación básicamente pero cuando piensas puedes encontrar una cosa todavía más oscura, por si no tienes bastante...
No sé por qué pero a veces puedo pensar e imaginar las cosas más horribles y que no me dejan muy tranquilo, me sorprende negativamente la facilidad que tengo. A menudo me pasa cuando intento racionalizar las cosas aspecto que hace que entre en un bucle continuo de imágenes y pensamientos nefastos. Pienso bastante en la muerte, en la manera de morir, en los seres queridos, el sentido de las cosas, hacia dónde voy,...¡una pesadilla!
Un grabado que no olvido nunca y con el que me identifico es el de "El sueño de la razón produce monstruos" de Goya. Encuentro una genialidad esta obra y todavía más su título.
Las personas que me conocen saben que también me gusta muchísimo una pintura de la Quinta del sordo del mismo Goya en la que se puede ver un perro.
Muchas veces, más de las que querría, me siento igual que los personajes de estas obras. Me considero una persona alegre, optimista y que intenta no tomarse muy seriamente nuestra sociedad de plástico pero mirad, todo el mundo tiene sus días, ¿verdad?


No se si os pasa el mismo, pero creo que nadie se salva y que todo el mundo ha visto La nada alguna vez

VIGILA

Grafit i llapis de colors

Tenia una aparença bondadosa i noble, somreia i feia broma...però noi, s'ha de vigilar les coses que dius i, sobretot, a qui les dius. Hi ha persones disfressades de dòcils conillets. Persones que amaguen que no tenen cor sota la disfressa i que de mica en mica es van fent amb càrrecs de poder. Enganyen i destrossen sense que, això si, no els hi faci vergonya anar amb la ridícula disfressa. Segur que n'heu vist.


Tenía una apariencia bondadosa y noble, sonreía y hacía broma...pero chico, se tiene que vigilar las cosas que dices y, sobre todo, a quien se las dices. Hay personas disfrazadas de dóciles conejitos. Personas que esconden que no tienen corazón bajo el disfraz y que poco a poco se van haciendo con cargos de poder. Engañan y destrozan sin que, eso sí, no les dé vergüenza ir con el ridículo disfraz. Seguro que habéis visto alguno.

Les muntanyes d'ous de pasqua - Las montañas de huevos de pascua

Grafit sobre llibreta d'apunts

Eren precioses! Ell era d'aquelles persones que creia fermament que les experiències, si no es queden a dintre, eren impossibles de recordar. 
Aquelles muntanyes se li van quedar tant a dintre que estava convençut de que, essent un avi, les podria narrar o dibuixar com si realment les tingués al davant. De vegades li feia molta vergonya parlar sobre coses que no havia estimat, es posava vermell com un tomàquet quan li preguntaven sobre algun detall i no sabia què respondre. Aquelles situacions a la ciutat es donaven constantment i per això allà es sentia pur i segur.


¡Eran preciosas! Él era de aquellas personas que creía firmemente que las experiencias, si no se quedan adentro, eran imposibles de recordar. 
Aquellas montañas se le quedaron tan adentro que estaba convencido de que, siendo un abuelo, las podría narrar o dibujar como si realmente las tuviera delante. A veces le daba mucha vergüenza hablar sobre cosas que no había amado, se ponía rojo como un tomate cuando le preguntaban sobre algún detalle y no sabía qué responder. Aquellas situaciones en la ciudad se daban constantemente y por eso allí se sentía puro y seguro.

Llibreries d'àlbum il·lustrat - Librerias de álbum ilustrado

Avui he anat a una llibreria que m'agrada molt, es tracta d'Abracadabra.

Llibreria Abracadabra

Crec, potser vaig errat, que es pot considerar una de les millors pel que fa al llibre il·lustrat, la seva selecció és exquisida i podeu trobar llibres en altres idiomes. He adquirit un llibre i m'han regalat un meravellós calendari gegant de Wolf Erlbruch (aquest autor em fascina!).

Il·lustració de El pato y la muerte d'Erlbruch

Podríem dir que Abracadabra és de nova fornada i que segueix l'estela d'altres que van fer el forat almenys a la provincia de Barcelona com ara La peixera, Casa Anita, Al·lots El Petit Príncep i Pati de Llibres a Sant Cugat (no us perdeu el seu blog). 
Si algú en sap més pot aprofitar per: 
1 fer-me conscient de la meva ignorància i 2 (el més important) agrandir el llistat!


Sempre podeu anar a les grans superfícies però heu de tenir en consideració que no trobareu aspectes fonamentals com el gran factor humà i el coneixement dels àlbums que tenen en aquestes llibreries que a més ofereixen activitats paral·leles pel foment de l'àlbum.


Hoy he ido a una libreria que me gusta mucho, se trata de Abracadabra.
Creo, quizás voy errado, que se puede considerar una de las mejores en cuanto al libro ilustrado, su selección es exquisita y podéis encontrar libros en otros idiomas. He adquirido un libro y me han regalado un maravilloso calendario gigante de Wolf Erlbruch (este autor me fascina!).
Podríamos decir que Abracadabra es de nueva hornada y que sigue la estela de otras que hicieron el hueco al menos en la provincia de Barcelona como por ejemplo La Peixera, Casa Anita, Al·lots El petit prícep y Pati de Llibres en Sant Cugat (no os perdáis su blog).
Si alguien sabe más puede aprovechar para:
1 hacerme consciente de mi ignorancia y 2 (lo más importante) ¡hacer más grande el listado!

Siempre podéis ir a las grandes superficies pero tened en consideración que no encontraréis aspectos fundamentales como el gran factor humano y el conocimiento de los álbumes que tienen en estas librerías que además ofrecen actividades paralelas para el fomento del álbum.

L'arbre dels cors perennes - El árbol de los corazones perennes

Grafit i llapis de colors en llibreta d'apunts

Sabia que l'arbre dels cors perennes no era lluny, el necessitava trobar. El problema era que per aconseguir aquesta fita era totalment obligatori cercar sense cap mena de mapa ja que, segons deien els savis, només li calia la intuïció. De cop, en un moment del camí, el va veure. El tenia tant a prop! Semblava mentida que aquell arbre tan fràgil pogués donar uns fruits tan extraordinaris. I pensant en els savis que ja havien aconseguit un cor perenne va continuar caminant tot seguint els seus instints. Feia tant de temps que el buscava que va aprendre a perfeccionar el dons de la paciència i l'optimisme, els quals l'ajudaven als moments més difícils. - El camí pot semblar fàcil si tu el fas fàcil. Baixar o pujar... tot és relatiu - Es repetia contínuament.


Sabía que el árbol de los corazones perennes no estaba lejos, lo necesitaba encontrar. El problema era que para conseguir este hito era totalmente obligatorio buscar sin ningún tipo de mapa puesto que, según decían los sabios, sólo le hacía falta la intuición. De repente, en un momento del camino, lo vio. Lo tenía tant cerca! Parecía mentira que aquel árbol tan frágil pudiera dar unos frutos tan extraordinarios. Y pensando en los sabios que ya habían conseguido un corazón perenne continuó andando siguiendo sus instintos. Hacía tanto tiempo que lo buscaba que aprendió a perfeccionar el dones de la paciencia y el optimismo, los cuales lo ayudaban en los momentos más difíciles. - El camino puede parecer fácil si tú lo haces fácil. Bajar o subir... todo es relativo - Se repetía continuamente.

El camí que porta a Oz - El camino que lleva a Oz

100x35cm

Aqui podeu veure un quadre al que tinc molta estima. Ja té uns anys però guarda molta de l'essència del que m'agrada fer. 
Podeu veure que obro moltes "finestres" que em permeten realitzar pintures dintre de pintures. Fer això m'agrada molt i fa que no em cansi de mirar els quadres. Com ja vaig explicar a un anterior post li dec molt a les il·luminacions de manuscrits.
La temàtica la deixo tot a una mena de semi lliure interpretació. Aquest en particular, però, té força coses personals. El procés que segueixo és el de fer el dibuix a llapis per desprès resseguir-lo amb tinta xinesa a ploma. Desprès aplico les anilines de colors (aquarel·la líquida Vallejo) amb pinzell i finalment el gouache ja sigui daurat o platejat. Les línies les faig amb pinzells moooolt prims. Crec que és molt enriquidor que els artistes expliquin les tècniques que empren.
Bé, desitjo que us agradi!


Aqui podéis ver un cuadro al que tengo mucho aprecio. Ya tiene unos años pero guarda mucha de la esencia de lo que me gusta hacer. Podéis ver que abro muchas "ventanas" que me permiten realizar pinturas dentro de pinturas. Hacer esto me gusta mucho y hace que no me canse de mirar los cuadros. Cómo ya expliqué en un anterior post le debo de mucho a las iluminaciones de manuscritos.
La temática la dejo todo a un tipo de semi libre interpretación. Aunque éste en particular  tiene bastantes cosas personales. 
El proceso que sigo es el de hacer el dibujo a lápiz para después  repasarlo con tinta china a pluma. Después aplico las anilinas de colores (acuarela líquida Vallejo) con pincel y finalmente el gouache ya sea dorado o plateado. Las líneas las hago con pinceles muuuuuy finos.
Creo que es muy enriquecedor que los artistas expliquen las técnicas que emplean.
Bien, deseo que os guste!

Detalls: